Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
Otogesa
Ciutat
Ciutat preromana del Principat de Catalunya, coneguda només perquè havia format part de l’escenari de les campanyes de Juli Cèsar al Segre contra el pompeià Afrani, el 49 aC.
Era a la zona de confluència del Segre amb l’Ebre Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d’Utxesa Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken
poder adquisitiu
Economia
Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.
Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns Especialment a partir de la Segona Guerra Mundial s’ha deteriorat el poder adquisitiu de les monedes, a causa de la taxa de creixement d’inflació
Josep Puig i Just
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Empresari i numismàtic.
Aplegà una extensa collecció de monedes més de 35 000 peces que llegà a la ciutat de Perpinyà, juntament amb el seu xalet, que fou convertit en Museu Puig , i una suma important destinada a sostenir-lo
moneda
Economia
Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
En el cas de l’Estat espanyol, la moneda de curs legal és constituïda pels bitllets emesos pel Banco de España i per les monedes metàlliques que són encunyades pel ministeri d’hisenda i distribuïdes també pel Banco de España
marc
Antiga unitat monetària principal de la República Federal d’Alemanya (Deutsche Mark [DM]), creada (1948) en substitució del Reichsmark, amb una equivalència igual a 0,222168 g d’or fi.
El 1973 s’incorporà al sistema de “flotació concertada” de diverses monedes de la CEE respecte al dòlar EUA Dividit em 100 pfennige , la Deutsche Bundesbank en té l’exclusiva d’emissió L’any 2002 fou substituïda per l' euro
piló
Numismàtica i sigil·lografia
Pesal o ponderal per a comprovar el pes de les monedes.
canviador | canviadora
Persona que es dedica al canvi de monedes, de valors, etc.
Els mancusos catalans
El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària de Portugal, equivalent a 0,030910 grams d’or fi.
Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina