Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
Tombes de Cal Pallarès (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un parell de…
estil d’Elx-Archena
Pintura
Nom donat a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores.
Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià Elx, Benidorm, Alacant, etc i a Múrcia Archena i altres poblats i necròpolis Es caracteritza per les figures simbòliques també ha estat anomenat estil simbòlic , contraposant-lo a l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria , amb figures de dimensions considerables, humanes deessa alada o d’animals àguila amb ales esteses, lleó, llop, etc, voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat
Beranui

Vista de l’església de Sant Joan Evangelista de Beranui (la Torre de Cabdella)
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a 1.023 m d’altitud, a la vall Fosca, a la riba esquerra del Flamisell.
És centrat per l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, petit edifici de pedra amb un campanar de torre vuitavat que conserva una antiga pica d’aigua beneita de tradició romànica, de la qual depenen l’església del despoblat de Gramenet de Beranui i el santuari marià de la Plana Procedent de Beranui, el Museu d’Arqueologia de Catalunya conserva una punta de sageta de bronze i dos vasos de l’edat del ferro, segurament procedents d’una necròpolis Hom fa festa major el quart cap de setmana d’agost
cultura de Paracas
Ceràmica de la cultura de Paracas
© X. Pintanel
Història
Cultura peruana desenvolupada a la petita península desèrtica de Paracas, al sud de Lima i a 18 km de l’actual port de Pisco (al golf homònim).
Té dues fases de desenvolupament la primera, i més antiga, anomenada Paracas Cavernas 300 aC — 200 dC, es caracteritza per enterraments de tipus comunal, fets a l’interior de cambres excavades a la roca, i al costat dels cadàvers momificats apareix una ceràmica de gran bellesa, amb dibuixos delimitats per incisions i pintada d’esmalt a la segona fase, anomenada Paracas Necrópolis , pertany un gran cementiri, situat prop del jaciment citat, on hom trobà 429 mòmies embolcallades amb les més formoses teles trobades al Perú Són fetes amb cotó i llana d’alpaca i vicunya amb gran riquesa de colors…
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Cullaira
Historiografia catalana
Revista editada per la Fundació Municipal Patrimoni Historicoarqueòlogic, dependent de l’Ajuntament de Cullera.
Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant del…
Napata

Les tombes de Nuri
Carsten ten Brink (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, prop de la 4a cascada del Nil i uns 350 km al nord de Kharṭūm.
Fou fundada per Tuthmosis III al segle XV aC prop de Ǧabal Barka, la “muntanya pura o santa” dels texts faraònics Bé que mai no fou seu de l’administració egípcia a l’Alta Núbia, Napata, que constituïa en certa manera el límit sud de les seves possessions a la regió, gaudí sempre d’un prestigi pel fet de ser el centre de culte del déu Amon més important de Núbia Conservà aquesta condició durant el període del regne de Kuš ~750 aC-~350 dC, època en què fou, segurament, la capital durant un quant temps i, en qualsevol cas, lloc obligat de l’entronització dels reis A partir, probablement, del…
Sepultures de Sant Genís (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Tombes excavades a la roca situades vora Sant Genís de la Vall dels Horts Com hom pot observar, els blocs que les contenen s’han desprès J Galobart Es troben vora Sant Fruitós de Bages, cap el nord, al vessant de migdia, en un turonet, a poca distància del qual hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Genís de la Vall dels Horts, que nom als enterraments Long 1°53’10’ - Lat Hom hi pot anar prenent el camí que porta al mas Oliveres Aquest surt a mà esquerra de la carretera de Vic, tot just passat Sant Fruitós de Bages Cal seguir-lo més o menys 1 quilòmetre les tombes es troben…
Necròpoli de Sant Miquel (Manresa)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es troba al bell mig de l’actual nucli urbà manresà, al costat de l’absis de la ja desapareguda església gòtica de Sant Miquel Long 1°49’35” - Lat 41°43’25” Actualment és del tot impossible visitar aquest conjunt de tombes, car estan totalment tapades Diguem solament, doncs, que es localitzen sota l’empedrat del carrer de Sant Miquel, allí on aquest s’eixampla i que antigament s’anomenava placeta de Santa Magdalena Necròpoli Es tracta d’un cementiri de tombes excavades a la roca natural del terreny que hom coneixia, com a mínim, ja a les darreries de la passada…
Sāmarrā’

Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina