Resultats de la cerca

Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant

Collaborador de Theo van Doesburg, fou un dels delegats preparadors del IV CIAM i del plenari del GATCPAC a Barcelona Fou planificador-urbanista d’Amsterdam, i president del CIAM En 1946-67 fou professor de l’Escola Tècnica Superior de Delft

Pertanyent al moviment del 1880, els primers anys collaborà activament a la revista De Nieuwe Gids , portaveu del grup que representa el començament de la literatura moderna a Holanda De la seva poesia, que expressa una gran preocupació per l’home i per la societat, cal destacar De aarde ‘La terra’, 1896, De getilde last ‘El pes alleugerit’, 1927, Verzamelde gedichten ‘Poemes reunits’, 1938, etc

Collaborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling ‘Barboteig’, 1612 Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista Sinnepoppen ‘Emblemes’, 1614, revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa

Influït per Molière, escriví diverses comèdies i publicà quatre volums de poemes Entre les seves comèdies més reeixides hi ha De wederzijdsch huwelijksbedrog ‘Engany matrimonial recíproc’, 1712-14 i Wistkunstenaars ‘Artista del saber’, 1715

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Vida Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al…

Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea

El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques

Graduat en economia agrícola per la Universitat de Wageningen i màster en economia d’empresa per la Universitat de Cork 1991, l’any 1985 ingressà al Partit del Treball Partij van de Arbeid, PvdA, dins del qual ha ocupat diversos càrrecs, entre d’altres el de vicepresident del grup parlamentari 2008 En 1994-97 fou també regidor de la seva ciutat natal Del 1992 al 1995 formà part de l’equip d’assessors dels eurodiputats laboristes dels Països Baixos en les àrees d’agricultura i medi ambient, i del 1996 al 2000 exercí càrrecs com a assessor del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del govern…