Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
René Maurice Fréchet
Matemàtiques
Matemàtic probabilista francès.
Dedicat inicialment a l’estudi dels espais abstractes, reestructurà certs capítols de les matemàtiques per mitjà d’alguns axiomes emprant el llenguatge de la geometria distància, separació, entorn Encarregat per Borel de l’ensenyament del càlcul de les probabilitats a Estrasburg, s’especialitzà en aquesta teoria i esdevingué un dels capdavanters de la presentació axiomàtica de la probabilitat publicà obres sobre la noció de variable aleatòria i les formes de convergència de la teoria de les probabilitats i sobre les probabilitats en cadena
Charles Augustin de Coulomb
Física
Físic francès.
Enginyer militar, dirigí els treballs de fortificació a la Martinica, Rochefort i Cherbourg Fou membre de l’Académie des Sciences 1784 En esclatar la Revolució 1789, abandonà els càrrecs públics i militars La seva obra, agrupada en set memòries, conté els fonaments de la teoria electroestàtica i del magnetisme que més tard desenvoluparia Poisson donant-los llur forma matemàtica En aquests treballs estudià la polarització i la noció de moment magnètic i formulà la llei de l’electroestàtica llei de Coulomb
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
Alfred Louis Kroeber
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952
infraclasse
Sociologia
Sector social que viu en una situació de pobresa i marginació en el si de les societats desenvolupades.
Les condicions econòmiques i l’increment de l’atur estructural en les societats avançades provoca que un nombre creixent de persones en similars situacions socials i culturals minories ètniques, persones amb poc nivell educatiu, joves, vells, dones, etc, quedin excloses de les oportunitats d’assolir un treball estable i en condicions normals La noció d’infraclasse és un concepte controvertit i no és fàcil de definir d’una manera unívoca els estudis realitzats sobre les infraclasses han permès identificar-ne diferents tipus que varien segons els països i els contextos socials i econòmics
norma
Matemàtiques
En els espais vectorials de dimensió 1, 2 o 3 (recta, pla, espai ordinari), longitud d’un vector.
Si el vector és determinat per les seves components en un sistema de coordenades ortonormals eixos perpendiculars i unitats iguals sobre cada eix, la norma del vector v = x 1 , x 2 , x 3 és expressada així Per mitjà del producte escalar, és D’aquesta manera la noció de norma s’estén a espais vectorials de dimensió qualsevol, finita o infinita La norma té en tot cas les propietats de la distància, és a dir, és positiva o nulla, només el vector zero té norma nulla, i satisfà la desigualtat triangular,
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
allargament de ruptura
Tecnologia
Valor de l’allargament a l’instant de produir-se la ruptura.
Quan aquesta s’ha produït, hom mesura la longitud final de la proveta i obté la dimensió de l’allargament sofert per la proveta assajada, que, generalment, és expressat en percentatge de la longitud inicial De manera general, l’allargament varia d’un material a un altre inversament a les càrregues de ruptura i als límits elàstics respectius Aquesta mesura normalitzada de l’allargament és una característica que dóna noció, per exemple, de la ductilitat i forjabilitat d’un metall i és exigida en el forniment de peces que requereixen unes condicions determinades de seguretat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina