Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Richard Talbot
Història
Polític irlandès.
Comte de Tyrconnel Catòlic i partidari dels Stuart, lluità a Irlanda contra Cromwell i conspirà a Londres a favor de la restauració monàrquica Jaume II el nomenà comandant en cap de les tropes irlandeses Intentà debades d’oposar-se a la revolució del 1688
Nomenat un primer ministre a Cuba en més de quatre dècades
El president de Cuba Miguel Díaz Canel nomena Manuel Marrero Cruz primer ministre És el primer a ocupar aquest càrrec a Cuba des del 1976, quan Fidel Castro el va eliminar, i no va ser reintroduït fins a la nova constitució, aprovada el febrer de 2019
Jacqueline-Marie Arnauld
Cristianisme
Abadessa del monestir cistercenc de Port-Royal.
En religió prengué el nom d’Angélique-Marie de Sainte-Madeleine Féu la reforma del monestir introduint-hi el jansenisme i nomenà Saint-Cyran director espiritual de la comunitat Es rebellà contra la nova condemnació de les proposicions jansenistes feta pel papa Innocenci X el 1653
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…
Faraǧ ibn Faraǧ
Història
Capitost morisc.
Tintorer granadí, descendent dels ibn Siraǧ, el 1568 intentà d’apoderar-se, amb una partida de moriscs, de la ciutat de Granada, però fracassà, fet que inicià la revolta de Las Alpujarras Aben Humeya el nomenà algutzir, però fou destituït a causa de la seva crueltat envers els cristians
Humbert II d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (maig-juny del 1946), fill i successor de Víctor Manuel III.
El 1930 es casà amb la princesa Maria Josefa de Bèlgica El seu pare el nomenà lloctinent general del regne 1944 i el 1946 abdicà en ell Hagué d’exiliar-se a Portugal en proclamar-se la república Fou enterrat a l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa
Pedro Manuel
Història
Política
Polític castellà.
Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos
Un jesuïta mallorquí, nou prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe
El papa Francesc nomena el jesuïta mallorquí Lluís Francesc Ladaria i Ferrer al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe substituint Gerhard Ludwig Müller, de tendències acusadament conservadores Aquesta congregació és l’òrgan de l’Església catòlica encarregat d’interpretar la doctrina catòlica i la seva aplicació
Jerónimo Pimentel y de Zúñiga-Requesens
Història
Política
Polític lleonès.
Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català
Antonio Alonso Pimentel y de Velasco-Herrera
Història
Militar
Política
Militar i polític lleonès.
Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina