Resultats de la cerca

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren premiats a les…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià…

Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…

Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989, Roma a…

Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du…

Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la Guerra Civil…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Luna Films Pepón Coromina, Figaró Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Pedro Aznar Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Iceberg i versions d’altres músiques SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àngel Jové Leo, María Martín María, Isabel Pisano Bilbao, Jordi Torras l’oncle, Pepita Nonell la tia, Fancisco Falcón el macarró de Bilbao, Mara Molins la cosina, Pep Castelló el cosí, Betty Bigas Luna la neboda ESTRENA Barcelona, 06071978 en castellà 14011985 en català, Madrid, 04081978…

L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció  teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants  durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i…