Resultats de la cerca

Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona 1972-80 Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 1973-80, reprengué el 1984 la publicació d' Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols Dirigeix, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya 1980-92, i del 1992 fins al 2015 director general de l’Arxiu Nacional de Catalunya Ha collaborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica , ha coordinat l’edició d’obres com Estudis sobre Història de la…

Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el…

Es formà a Llotja amb Antoni Alsina Treballà als tallers d’Eusebi Arnau i de Josep Llimona Estudià anatomia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on el 1918 esdevingué, per oposició, escultor anatòmic Anà pensionat 1919 a París —on Despiau el prengué en consideració— i a Brusselles Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1923, esdevingué numerari el 1927 i fou catedràtic del 1943 al 1961 Exposà a París 1954, a Terrassa 1955, a Madrid 1956 i a l’Architecture League de Nova York Obtingué el Gran Premi Internacional d’Escultura Conreà…

Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis EUA, el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i installà una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard…

El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…

Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica Madrid, i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls 1897 Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i collaborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari Entre les seves…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies Mèdiques d’…

Deixeble de RL Finney a la Universitat de Michigan i de B Blacher a la Hochschule für Musik de Berlín, és un dels autors més premiats dels Estats Units entre molts d’altres, rebé el premi de la Fundació Koussevitzki 1966 i el de l’International Rostrum of Composers Award de la UNESCO 1971 El 1965 entrà com a professor assistent a la Universitat de Pennsilvània i més tard esdevingué professor numerari d’aquest centre Es retirà de l’ensenyament el 1997 La seva obra, amb influències de compositors com G Mahler, B Bartók i de l’impressionisme francès Debussy, es caracteritza per les tendències…

Tremis visigòtic amb la probable representació de l’emperador Justinià I, segle VI MHCB/AF/AHC-JC-RF Els experts en la matèria, com Miquel Crusafont i Sabater, que seguirem en aquestes ratlles, distingeixen tres etapes en la història de la moneda visigòtica La primera correspon a l’època en què els visigots es van establir a Aquitània i hi van fundar el regne de Tolosa Llavors van encunyar sòlids i trients 1/3 del sòlid d’or, a imitació de les peces romanes dels emperadors d’Occident Valentinià III, Majorià, Livi Sever i d’Orient Zenó, Basilisc, dels anys 425-491 Aquest numerari va circular…