Resultats de la cerca

Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici

Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc 1307-24 Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor” Fou nomenat bisbe de Tui Galícia el 1323 i de Lodeva Llenguadoc el 1324

Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…

Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

Escriví Lo parterre gascon, compausat de quatre carrèus 1642, obra àgil que el situa entre els millors imitadors de Godolin

Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari  Le Pays d’Apt  1977

Projectà les centrals elèctriques de Perpinyà i de Vinçà Projectà de convertir Perpinyà en una estació termal i balneària amb l’aigua del Voló i de la Presta Treballà en la construcció del ferrocarril de Narbona a Perpinyà 1860, en les obres del canal de Suez 1866-70 i en diverses línies ferroviàries Intervingué activament en la política rossellonesa, i el 1902 fou elegit diputat

Fou membre de l’escola vitalista de Montpeller, que influí en els vitalistes catalans del s XIX És autor de Nouveaux éléments de la science de l’homme 1778 Fou metge de Napoleó

Fou director del periòdic “L’alhòli” i, en retirar-se a la Camarga, lluità pel manteniment del caràcter tradicional d’aquesta regió És autor del recull de poemes Lo rosari d’amour 1889 i de la novella sentimental Babali 1890