Resultats de la cerca

Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, G R Hill, The…

Actor eficient, simbolitzà un dels mites eròtics cinematogràfics El 1934 obtingué l’Oscar d’interpretació per It Happened one Night Altres films seus són Susan Lenox, her Fall and Rise amb Greta Garbo 1931, Mutiny on the Bounty 1935, Gone with the Wind 1939, Mogambo 1953 i The Misfits 1960

A París 1936-37, el cubisme i el neoplasticisme l’orientaren vers la recerca d’estructures plàstiques Enfront de l’expressionisme abstracte propugnà als EUA un art d’arrel constructivista, el structurism , que defensà en llibres com Art as the Evolution of Visual Knowledge 1948 o The New Cézanne , 1958 Els seus Structurists works, relleus rectilinis policromats , són la manifestació plàstica de les seves teories

Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica

Rebé influències dels marginalistes i de l’escola historicista alemanya Investigà en el camp de les relacions industrials i de l’economia monetària Escriví The Distribution of Wealth 1893, Legal Foundations of Capitalism 1924, Institutional Economies 1934 i, en collaboració, A Documentary History of American Industrial Society 1910-11 i History of Labour in the United States 1918-35

Malgrat la brevetat de la seva obra — White Buildings 1926 i The Bridge 1930— i l’obscuritat freqüent de l’estil, ha estat considerat un dels poetes nord-americans més importants del seu temps El 1932 viatjà a Mèxic, i durant el viatge de tornada a Nova York se suïcidà El 1933 aparegué una edició pòstuma del conjunt de les seves poesies Collected Poems

Revolucionà ideològicament i tècnica el cinema d’animació amb Fritz the cat 1972 Posteriorment evolucionà dins d’aquest gènere dels dibuixos animats amb Heavy traffic 1973, Wizards 1977, Lord of the rings 1978 i American Pop 1981 Mitjançant la sàtira i comentaris polítics obrí el camí a l’animació per a adults, així com utilitzant la tècnica de la rotoscòpia donà qualitat en moviments i en el dibuix

Estudià el metabolisme i els processos sexuals, i aïllà i identificà les funcions bàsiques de la prolactina dels vertebrats Publicà obres com ara Endocrines and Constitution in Doves and Pigeons 1947

Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The Roots of…

El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans