Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
ranciesa
Alimentació
Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives (enzimàtiques i no enzimàtiques) provocades o accelerades per la llum, l’escalfor, l’oxigen, l’aigua i catalitzadors (indicis de metalls).
En un greix enrancit hi ha àcids lliures, aldehids, cetones, peròxids i altres substàncies responsables de l’olor i el tast desagradables La ranciesa és evitada amb un condicionament adient, additius antioxidants i segrestants
oli de cròton
Farmàcia
Oleïcultura
Oli extret de les llavors del cròton.
És semiassecant, de color groc fosc i d’una olor característica És un fort purgant dràstic que hom administra mesclat amb oli d’olives, en càpsules de gelatina És emprat també com a revulsiu
anemonina
Química
Cristalls que es fonen a 157-158°C, aïllats del macerat de diferents ranunculàcies.
En la vidiella, per exemple, es troba en forma de glucòsid ranunculina, el qual en medi bàsic s’escindeix en glucosa i protoanemonina , líquid d’olor pungent, de propietats bacteriostàtiques, que es dimeritza espontàniament a anemonina
podofil·lí
Farmàcia
Resina del podofil, extreta de l’arrel i el rizoma.
Constitueix el seu principi actiu És constituït per unes pólvores irritants, de color groc, una olor dèbil i un sabor acre i amarg és laxant i colagog a petites dosis , però dràstic i emmenagog a dosis superiors
Núria Serrahima i Manén
Literatura catalana
Novel·lista.
Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977
pàtxuli

Pàtxuli
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva de la família de les labiades, originària de l’Índia Oriental, si bé és conreada en moltes zones tropicals.
De les fulles hom extreu l’ essència de pàtxuli , líquid groguenc que conté un oli essencial d’olor intensa, semblant a la de la comarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons
benzoat de benzil
Química
Èster benzílic de l’àcid benzoic, component principal dels bàlsams del Perú i de Tolú.
Cristalls blancs d’olor aromàtica que es fonen a 20°C, són obtinguts per reacció en sec de benzoat sòdic i clorur de benzil en presència de trietilamina És emprat com a agent plastificant en perfumeria i en medicina
òxid de cacoldil
Química
Derivat orgànic de l’arsènic; és el conegut de temps més antic (1760).
Líquid d’olor alliàcia i repulsiva que bull a 120°C, és obtingut per destillació de l’acetat de potassi o de sodi amb triò xid d’arsènic Té per fórmula És el component principal del líquid de Cadet
castori
Perfumeria
Substància segregada pels fol·licles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori.
Sòlid untuós, de color groc vermellós, d’olor irritant, que conté d’un 40 a un 70% de resines Era emprat en medicina com a antiespasmòdic i sedant, i en perfumeria ho és com a aromatitzant i fixador
apífug
Apicultura
Producte que repel·leix les abelles.
Els apífugs són preparats generalment amb olis essencials d’algunes plantes, o amb amoníac, èter i cloroform o altres ingredients, els quals desprenen una olor que repugna a les abelles Són emprats pels apicultors per tal d’evitar picades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina