Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Jordi Serrat i Gallart
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres obres Tanmateix…
Valentí Castanys i Borràs
Literatura catalana
Periodista i comediògraf.
Vida i obra Emprà el pseudònim de Dove Fou dibuixant i caricaturista especialitzat en la premsa esportiva catalana, i sobretot, barcelonina Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Collaborà a les revistes L’Esquella de la Torratxa des del 1915, Papitu des del 1916, “Xut” 1922-36 —que després de la guerra civil es convertí en “El Once” 1945-65, que ell mateix fundà i dirigí des del 1954—, El Be Negre , de la qual fou director artístic 1931-33, D’Ací i d’Allà , El Correo Catalán , La Veu de Catalunya des del 1933, L’Instant i Destino 1939-65 i…
Gustau Biosca i Pagès

Gustau Biosca
© Fototeca.cat
Futbol
Jugador de futbol.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…
,
José Luis Borau Moradell

José Luis Borau Moradell
© SGAE
Cinematografia
Guionista, realitzador, crític cinematogràfic i escriptor aragonès.
Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…
Patxi Andión
Música
Nom pel qual fou conegut el cantautor i actor basc Joseba Andion González.
S’inicià com a músic d’adolescent en diversos grups de rock Després d’uns mesos com a mariner en un vaixell pesquer, s’establí a París com a cantautor i hi conegué Jacques Brel, que l’influí en aquest vessant La dècada de 1970 s’involucrà en l’antifranquisme militant d’extrema esquerra i es convertí en un destacat autor i intèrpret de cançons de tema politicosocial i romàntic Esdevingut una icona de la Transició , publicà diversos àlbums Retratos , 1969 Once canciones entre paréntesis , 1971 Palabra por palabra , 1972 Posiblemente , 1972 A donde el agua , 1973 José María…
Joan Dotras i Vila
Cinematografia
Compositor.
Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…
Alberto Corazón Climent
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic i industrial castellà.
De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…
Miquel Villà i Bassols
Pintura
Pintor.
Format a Llotja En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà Installat a París 1922, exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants De nou a Catalunya, s’installà al Masnou, lloc d’origen de la seva família Exposà a Barcelona el 1929 Sala Parés, i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona 1949 i 1951 i collectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou…
natació adaptada
Natació
Esport aquàtic practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Els orígens es relacionen amb la fisioteràpia i la rehabilitació i és una de les activitats esportives que té una tradició més llarga i una participació més elevada en l’esport paralímpic Forma part del programa de competició dels Jocs Paralímpics des de l’edició celebrada a Roma 1960 Segueix el reglament de la Federació Internacional de Natació Amateur FINA amb algunes adaptacions, com la possibilitat d’iniciar la prova des de dins de l’aigua i la senyalització auditiva o tàctil per als esportistes cecs i discapacitats visuals en el moment en què s’aproximen a la paret de la piscina En el…
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres Actualment, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina