Resultats de la cerca
Es mostren 1839 resultats
Via Lliure
Manifestació massiva que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de setembre de 2015.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, es disposaren al llarg de 5,2 km al llarg de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó Nou Barris fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella El moment culminant fou, com en les anteriors manifestacions, a les 1714, quan un punter gegant transportat per atletes començà el recorregut d’un extrem a l’altre per l’espai central de la manifestació Quarta…
Via Catalana 2014

Vista aèria de la V en el seu vòrtex
© Assamblea.cat
Història
Gran manifestació que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de Setembre de 2014.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, formaren una gran “V” amb els colors de la bandera catalana al llarg de l'avinguda Diagonal i la gran via de les Corts Catalanes de Barcelona, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries El moment culminant de la “V”, referida a “via", "voluntat", votar” i “victòria”, fou a les 1714, allusiva a l’any que Catalunya fou derrotada i perdé les seves constitucions i llibertats Amb el lema “Ara és l’…
Benicanena
Despoblat
Despoblat del municipi de Gandia (Safor), entre els antics termes de Gandia i Beniopa (el 1535 fou agregat a la parròquia d’aquest darrer lloc).
Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per onze famílies
citra vina
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma semiesfèrica, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec a l’extrem del qual hi ha una caixa de ressonància més petita, sense trasts.
Té sis cordes principals i entre onze i tretze cordes harmòniques
El conflicte internacional: dels Àustria als Borbó
Assalt de Barcelona l’Onze de Setembre, JRigaud, 1714, coll part
futbol

Nois jugant al futbol
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.
Reglament i competicions Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originàriament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters La pilota té un perímetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscillar entre 396 i 453 g Esquema i dimensions d’un camp de futbol © Fototecacat El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m Les mides màximes per a partits internacionals són de 110 per 75 m, i les mínimes, de 100 per 64 m La línia de 12 cm d’…
Avant Sport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports en general publicada quinzenalment a Ripoll durant el 1924.
Se’n publicaren onze números i tenia dotze pàgines a dues columnes
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
Francesc Valls i Galán
Música
Compositor.
Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…
Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII
L’Onze de Setembre, pintura a l’oli sobre tela d’Antoni Estruch 1909
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina