Resultats de la cerca
Es mostren 1489 resultats
Apol·linar ocupa les Balears
L’itàlic Apollinar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània
reboster
Història
A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.
Les Ordinacions de cort del 1344 de Pere el Cerimoniós disposaren l’existència de dos rebosters majors i d’altres a llurs ordres
cavallerís reial
Història
Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.
Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap militar d’una galera (capità galera) o d’una nau (capità de nau) armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades, mentre que el còmit era el responsable nàutic i el cap de la marineria, sotmès a ell, però, en les batalles.
El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència
jerarquia angèlica
Cristianisme
Ordre de preeminència establerta entre els àngels.
Partint d’unes categories que apareixen en sant Pau, la reflexió posterior, sobretot a partir del Pseudo-Dionís, arribà a establir una jerarquia en nou ordres
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
holòtrics
Zoologia
Subclasse de ciliats amb la membrana recoberta de cilis iguals i uniformement repartits, i els cilis peristomàtics reduïts.
Inclou diversos ordres i famílies, amb nombrosíssimes espècies d’aigua dolça i marines, la majoria de vida lliure, entre les quals es destaquen Paramecium, Didinium, Colpoda i Nassula
batalla de La Albuera
Història
Militar
Darrer combat de la guerra de successió de Castella, que tingué lloc als camps de La Albuera (Extremadura), el 24 de febrer de 1479.
Acabà amb la victòria de l’exèrcit castellà comandat per Alfonso de Cárdenas, mestre de Santiago, sobre el portuguès a les ordres de García Meneses, bisbe d’Évora
hidroïdeus
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous generalment colonials i amb alternança de generacions entre pòlips i meduses en llur cicle biològic (l’hidra n’és una excepció).
Les colònies, sovint molt ramificades, són freqüents a totes les mars també hi ha espècies d’aigua dolça Es divideixen en dos ordres el dels gimnoblasts i el dels caliptoblasts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina