Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
fennec
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’uns 40 cm de llargària, molt semblant a la guineu, de la qual es diferencia perquè és més petit, té les orelles molt grosses i el pelatge de color crem.
Habita en els deserts africans, on es nodreix d’insectes, rèptils, rosegadors, ocells i ous
miasi cutània
Patologia humana
Malaltia produïda per larves de mosques que tenen necessitat de viure sota la pell i que originen galeries lineals que són perceptibles en l’epidermis.
Es produeix després de la posta d’ous de mosques en zones ulcerades de la pell
poll negre

Poll negre parasitant un calamansi
aubrey_moore (CC BY)
Fitopatologia
Insecte pertanyent als còccids diaspínids, paràsit específic de les auranciàcies, especialment dels cítrics.
L’escut que posseeix, força adherit al vegetal, protegeix els ous i dificulta el tractament amb insecticides
quètxup

Salsa de quètxup
Alimentació
Salsa elaborada a base de polpa concentrada de tomàquet condimentada principalment amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal; hom hi afegeix a voltes d’altres ingredients, com és ara pebre vermell, nou moscada, clavell d’espècia, ceba, llavors d’api, gingebre, all, etc.
Hom l’empra en graellades, en plats de pasta o d’ous i per a assaborir altres salses
oligolecític | oligolecítica
Biologia
Dit de l’ou proveït de poca quantitat de vitel, propi de les espècies en què l’embrió no es nodreix de les substàncies vitel·lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l’estat larvari i a fer vida lliure.
En aquest darrer cas, l’economia de vitel permet a la mare d’augmentar el nombre d’ous per posta
massapà
Pastisseria
Pastisseria feta amb ametlles moltes i sucre i cuita al forn.
De vegades, hom afegeix a la massa ous batuts, o bé les clares soles, i la perfuma amb vainilla, canyella, etc
clitel
Zoologia
Regió diferenciada que afecta uns quants segments del cos dels oligoquets i dels hirudinis i que consisteix en un reinflament epidèrmic degut a una multiplicació de les cèl·lules mucoses.
Té una funció glandular facilita l’acoblament i el desenvolupament dels ous És més visible en els oligoquets que en els hirudinis
cucurbití
Zoologia
Nom que hom dóna als anells més allunyats del cap o escòlex de les tènies.
Aquest nom és degut a la forma de llavor de carbassa Cucurbita que adopten aquests anells en carregar-se d’ous fecundats
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina