Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Rafael Montesinos i Ramiro
Pintura
Pintor.
Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael…
Cerveto
Família d’artistes tortosins.
Ramon Cerveto i Vestraten Tortosa 1828 — 1906, escultor, fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar, i conreà el gènere religiós passos com el Davallament de la setmana santa tortosina destruïts el 1936 Els seus fills foren Víctor Cerveto i Riba Tortosa 1861 — Barcelona 1936, que continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental monument a Ros de Medrano , a Tortosa, Antoni Cerveto i Riba Tortosa 1876 — 1938, pintor de temàtica religiosa i illustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre Peterburg i un altre a Pernambuco Brasil, i…
Albert Bierstadt
Pintura
Pintor nord-americà d’origen alemany.
Establert als EUA des dels dos anys, fou un membre destacat de la segona generació de la Hudson River School, deixeble de Thomas Cole i un dels principals relleus del moviment pictòric paisatgista de la segona meitat del segle XIX als EUA Interessat també per la fotografia i el daguerreotip, les seves pintures imprimiren el fort sentit teatral i allegòric dels paisatgistes de l’època Dins la seva obra destaquen els cicles dedicats a les muntanyes Rocalloses L’empenta de l’impressionisme cap als darrers anys de la seva vida provocaren l’oblit de l’artista i la seva obra fins a la…
Joan Fuster i Gimpera
Pintura
Pintor.
Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador…
Emili Bosch i Roger
Pintura
Pintor, autodidacte.
Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau el 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes , del Cercle Artístic, i el 1968, el premi de Dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern De tendència fauve al principi, aviat afirmà el seu constructivisme, formalment geomètric, tot conservant un vestigi de fauvisme en l’ordre estètic Els últims anys la seva producció pictòrica s’adreçà vers un abstractisme fet amb motius figuratius dins la línia cubista…
Sesshu
Pintura
Pintor japonès.
Monjo zen, vers el 1440 ingressà al temple de Shokokuji, prop de Kyoto, on fou deixeble de Shubun , i posteriorment al d’Unkokuji, on restà la major part de la seva vida i del qual esdevingué principal En 1468-69 féu un viatge a la Xina que influí força en la seva obra posterior És el paisatgista japonès més important Caracteritzat pels dibuixos en línia negra, l’escola Suiboku, sota la seva direcció, té un període important de pintura en tinta negra sobre fons blanc La seva obra féu escola El paisatge de les quatre estacions pintat devers el 1486 és considerat la seva obra mestra
Théodore Rousseau
Pintura
Pintor francès.
Paisatgista, cap de fila de l’escola de Barbizon, fortament influït pels paisatgistes holandesos del s XVII, fou refusat al Salon diferents vegades pel seu realisme Anà a Normandia 1832 Les costes de Granville , i a La Vendée 1834 L’avinguda dels castanyers Musée du Louvre El 1836 s’installà definitivament a Barbizon, on treballà exclusivament en l’estudi del paisatge Després de la Revolució del 1848 rebé honors oficials i li fou encarregada una pintura pel govern Sortida del bosc de Fontainebleau al capvespre 1848-50, Musée du Louvre Un canvi en el seu estil 1860 féu que,…
Melcior Domenge i Antiga
Pintura
Pintor i pessebrista.
Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…
Francesc d’Assís Marull i Savalls
Literatura catalana
Escriptor.
Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i Verdaguer És…
,
Actar
Editorial
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Editorial barcelonina fundada el 1994 i dirigida per Ramon Prat.
Publica llibres d’arquitectura, disseny gràfic, fotografia i art contemporani, seguint un format d’edició innovador, i manté una presència internacional important Prengué el nom d’Actar del títol del manifest que, l’any 1931, l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí escriví en defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, títol que prenia les primeres lletres de les paraules “activitat” i “arquitectura” Amb seu a Barcelona i Nova York, rebé el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional 2007, el Premi Nacional de disseny de la Generalitat de Catalunya 2005…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina