Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…
nuer
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup nilòtic parlada pels nuers.
batak
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indonesi parlada pels bataks.
Comprèn dos grups principals toba-batak i dairi o subtoba, dividits en diversos dialectes Per als ritus funeraris empren un llenguatge especial El sistema d’escriptura, diferent en toba-batak i en dairi, té l’origen a l’Índia meridional
letó
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup bàltic parlada a Letònia.
És dividida en tres varietats dialectals l’oriental augszemnieku , el central vidus , que és la base de la llengua literària, i l’occidental tamnieku Més evolucionat que el lituà, tant en l’aspecte fonètic com en el morfològic, té sis casos i un sistema verbal complex El primer text escrit en letó és un catecisme catòlic del 1585 El 1922 el sistema ortogràfic, d’origen alemany, amb caràcters gòtics, fou substituït pels caràcters llatins, amb alguns signes diacrítics
koma
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’oest d’Etiòpia.
Tradicionalment considerada com a una llengua independent Greenberg la inclou com a una branca de la família niloticosahariana
metàtesi
Lingüística i sociolingüística
Transposició de sons dins la cadena parlada.
El llatí aquila ha donat en català àguila i també àliga vidua ha donat vídua i també viuda
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc