Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Real Academia Española
Institució destinada a vetllar per la puresa i la propietat de la llengua castellana.
Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…
llengües polinèsies
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües pertanyents al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlades per un milió de persones a les illes de la Polinèsia.
Les més importants són el samoà , parlat a l’illa de Samoa per unes 200000 persones, el maori , parlat a Nova Zelanda per unes 100000 persones, el hawaià a les illes Hawaii, el tahitià a les illes de la Societat, i d’altres parlars menys estesos localitzats a les illes Marqueses, Tuamotu, Mangarewa i Tonga
llengües mixteques
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per unes 250.000 persones als estats mexicans de Guerrero, Puebla i Oaxaca; comprèn les llengües mixteca, amuzgo, micateca i triqué.
àgau
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües cuixítiques parlades, en diverses varietats dialectals, per alguns illots de població de l’altiplà abissini, afrontats amb una zona de llengua etiòpica.
Corpus
Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, a Barcelona, oli de Ramon Casas (1898)
© Fototeca.cat
Festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar amb solemnitat especial l’eucaristia.
Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Peculiaritat de les llengües europees parlades a Amèrica, sobretot quan transcendeix a la llengua culta local o fins i tot a l’ús del país europeu originari.
altaic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a l’Àsia Menor, l’Àsia central, Mongòlia i Sibèria, formada per tres grans troncs: el turquès, el mongol i el manxú-tungús.
La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la constitució sillàbica dels mots amb una sola…
música de Letònia
Música
Música desenvolupada a Letònia.
La capital és Riga Música culta Fins al segle XII es tenen poques notícies sobre l’existència d’una música culta a Letònia Durant segles els letons foren serfs al servei dels cavallers teutons, i la població germànica marcà la història de la vida musical al país Se sap que al segle XIII tenien lloc representacions de misteris, camp en què destacava la catedral de Riga, que disposava d’una escola annexa i d’un cor, documentat des de la meitat de la centúria El segle XVI portà el luteranisme, i fou llavors que aparegueren els primers llibres de cants en l’idioma autòcton Al segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina