Resultats de la cerca
Es mostren 1161 resultats
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de…
floculació
Química
Tractament a què hom sotmet els sòlids disgregats dispersos en el si d’un fluid per tal de formar agregats de partícules que facin possible la separació del sòlid per sedimentació o per filtració.
Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys
lluna blava
Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
efecte Poynting-Robertson
Astronomia
Efecte de la radiació solar que origina la caiguda de les petites partícules que envolten el sol a òrbites menors, i per mitjà d’una caiguda en espiral, són dirigides vers el centre de l’astre.
Les partícules són originades constantment per collisions d’asteroides i per restes de cometes
litometeor
Meteorologia
Meteor format per un conjunt de partícules, majoritàriament sòlides i no aquoses, en suspensió més o menys permanent en l’aire o que són aixecades de terra a causa del vent.
Les tempestes de sorra o la pols en suspensió són exemples de litometeors La caiguda dels litometeors a la superfície terrestre pot ser per sedimentació de les partícules més pesades o també per dissolució en les gotes de pluja, fet que produeix l’anomenada pluja de fang
anell
Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
cicló
Tecnologia
Separador de partícules sòlides suspeses en un fluid, que consisteix en un recipient cilíndric, amb la part inferior cònica, on és introduït tangencialment, per la part superior i a una velocitat elevada, el corrent d’alimentació, el qual, amb el fregadís amb les parets, crea un moviment descendent helicoidal que diposita les partícules sòlides al fons, mentre el fluid clarificat surt per la part superior, a través d’un tub coaxial al recipient.
Quan hom treballa amb suspensions en líquids el cicló és alimentat per la part inferior El rendiment d’aquest aparell és màxim per a partícules superiors a 30 μm
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un…
moviment ondulatori
Física
Pertorbació progressiva que es propaga en un medi (material o buit), a causa de la variació periòdica o oscil·lació d’una magnitud física (posició d’una o més partícules, pressió, densitat, camp elèctric, etc.) al voltant d’un valor que és considerat de referència.
Quan el que vibra són les partícules d’un medi material, hom parla de moviment oscillatori