Resultats de la cerca

El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte…

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991,…

Fou vigent fins el 1996, any en què hom aprovà l’actual codi penal Hom en distingia una de major , entre vint anys i un dia fins a trenta anys i una de menor , des de dotze anys i un dia fins a vint Ambdues comportaven la pena accessòria d'inhabilitació absoluta la reclusió major comportava, a més, la interdicció civil La reclusió, en el nou codi penal, distingueix entre la pena de presó de quinze a vint anys, amb la clàusula d’elevació de la mateixa a la pena de presó de vint a vint-i-cinc anys quan concorrin en el fet dues o més circumstàmcies…

Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…

Fou aplicada en el dret penal romà per a determinades persones i fou incorporada, fins al s XIX, en les ordenances militars de la majoria de països També fou utilitzada pel dret canònic com a pena o com a penitència

Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de…

Si és imposada pel consell general, per alguna de les seves sales o per algun conseller, és anomenat cot de la terra si transcorreguts vuit dies l’infractor no el fa efectiu, li és aplicada una pena doble que el cot, dita recot de la terra si ho és per un consell de parròquia, per un cònsol o per un prohom, cot de parròquia si ho és per un consell de quart, cot de quart Ultra aquests, hom ha acostumat a imposar el cot de fallits als incomplidors de determinades obligacions no pecuniàries imposades per les mateixes autoritats

El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per…

La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la possibilitat…

No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de…