Resultats de la cerca

Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…

Port a l’estret del seu nom Juli Cèsar la convertí en la principal base de penetració romana a Britània 55-54 aC Guillem I la fortificà, i el 1217 la flota dels Cinc Ports derrotà els francesos des de Dover El 1670 hi foren signats dos tractats entre Carles II i Lluís XIV de França Durant la Primera Guerra Mundial fou una de les principals bases navals britàniques, i sofrí forts bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial

El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíllabs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos

Hom porta a terme aquest tractament en una atmosfera de monòxid de carboni, amoníac i hidrocarburs generalment propà i butà a alta temperatura 700-875°C L’alta duresa obtinguda en la capa superficial de l’ordre de 950-1 050 xifres Vickers amb una penetració de 0,7-0,8 mm és causada per l’acció conjunta de la nitruració i per la formació d’austenita Els acers carbonitrurats són emprats per a engranatges, cargols sens fi, arbres de lleves, etc

Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran 1719 i n'esdevingué governador Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la collaboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa

Secundà la política d’Alfons el Magnànim de penetració catalana als Balcans, després de la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs 1453 restituí al cabdill albanès Simon Zenevissi el seu castell de Castrovilari, davant Corfú, després de recuperar-lo dels turcs El 1455 dugué a terme a Grècia una important i ràpida missió, i el 1456 fou nomenat virrei de l’Epir i de Morea el mateix any s’uní a l’armada papal organitzada en croada contra els turcs

Fou creat per Felip II 1582 després d’incorporar Portugal a la corona 1580 Fou organitzat 1586 amb un president, sis consellers i dos secretaris, representatius dels tres estaments portuguesos El 1611 fou substituït per una junta de govern, amb no tantes facultats com el consell Felip IV el restablí el 1658, quan s’havia consumat la separació de Portugal, com a instrument de penetració en aquest regne, però Carles II el suprimí definitivament el 1688 en reconèixer la independència portuguesa

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i per Àsia Publicà algunes biografies de personatges històrics, com Tristany 1988, i, en narrativa, El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, el recull de narracions Els homicides 1981, de caràcter existencialista, i la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella