Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
Mark Rothko
Pintura
Pintor letó naturalitzat nord-americà.
Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i la Fundació Caixa de Pensions, a Madrid…
Salvador Gabarró i Serra

Salvador Gabarró i Serra
© Gas Natural Fenosa
Economia
Empresari i directiu.
Estudià enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya Entre els anys 1974 i 2000 fou gerent de la corporació Roca Radiadors , de la qual protagonitzà l’expansió President del Cercle d’Economia 1999-2002 i vicepresident de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 2003-14 De l’octubre del 2004 al setembre del 2016 presidí Gas Natural Fou també vicepresident tercer de Criteria Caixa Holding i conseller de CaixaBank, i fins l'octubre del 2014 vicepresident del patronat de la Fundació "La Caixa" Fou president d'honor del consell d'administració de Gas Natural SDG…
Enric Sòria i Badia
Arquitectura
Arquitecte (1970).
Es formà a l’Escola de Barcelona, a la qual és professor Treballa juntament amb Jordi Garcés Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77 un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona 1978-81 un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86, premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics També han treballat en el…
Carles Sudrià i Triay

Carles Sudrià i Triay
Historiografia
Historiador econòmic.
Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és catedràtic d’història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona Els seus estudis s’han centrat, fonamentalment, en l’anàlisi històrica del paper que han tingut les fonts d’energia en el desenvolupament econòmic de Catalunya i d’Espanya Entre les seves obres destaquen Història de la Caixa de Pensions 1981, amb J Nadal, El carbón en España, 1770-1961 Una historia económica 1987, amb S Coll, i La economía española en el siglo XX Una perspectiva histórica 1987, amb J Nadal i A Carreras Entre el 1988 i el…
Contracte Sant
Història
Conveni signat el 27 de maig de 1405 entre els jurats de la ciutat de Mallorca, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi —en llur majoria barcelonins—.
En virtut d’aquest contracte la major part del ingressos municipals restaven consignats consignació al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons El contracte responia a una situació econòmica del municipi extremament difícil, agreujada per les males collites i les fams 1402, 1405 i la inundació catastròfica del 1403 Les dificultats de pagament portaren el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les …
Josep Roger i Balet
Economia
Educació
Comerciant i filantrop.
El 1906, emigrà a l’Uruguai, i després d’una breu estada a Montevideo, s’establí a Buenos Aires, on es dedicà als negocis comercials i féu una gran fortuna Fundà i dirigí el bazar Dos Mundos, amb sucursals a diverses ciutats del país Home preocupat pel desenvolupament de l’educació, féu donació de 48 edificis per a escoles, subsidis, beques, i pensions per a alumnes d’universitats i collegis Establí premis per a estimular el desenvolupament i perfeccionament de l’aviació argentina També donà escoles a la República Oriental de l’Uruguai Rebé l’orde d’Isabel la Católica, amb el…
Sèrbia 2014
Estat
Els avenços obtinguts el 2013 en el procés d’adhesió de Sèrbia a la UE es va materialitzar al gener del 2014 amb l’oficialització de l’inici de les negociacions d’ingrés L’entrada a la UE el 2020 és un dels objectius estratègics clau del Govern serbi, i el ritme de les negociacions depèn principalment de la normalització de les relacions amb la seva exprovíncia, Kosovo En aquest sentit, es va crear un grup de treball entre Sèrbia i Kosovo per resoldre qualsevol conflicte que es produeixi a la ciutat kosovar de Mitrovica, on, periòdicament, es produeixen incidents entre les comunitats albanesa…
Polònia 2012
Estat
Dos anys després de l'accident aeri de Smolensk, en el qual va morir el president Lech Kaczyński i altres càrrecs de l'Estat, aquest incident va continuar en el centre del debat polític a Polònia Arran d'unes informacions periodístiques del mes d'octubre que especulaven sobre la presència d'explosius dins l'avió presidencial, es va produir una tempesta política encapçalada pel líder de l'oposició, Jarosław Kaczyński, que va acusar el Govern de Donald Tusk de complicitat i d'encobriment, i en va demanar la dimissió Malgrat que dies després el diari es va desdir d'aquestes informacions,…
Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet
Cinematografia
Centre d’ensenyament promogut pel Patronat Municipal de Cultura de l’Hospitalet de Llobregat que funcionà entre el 1975 i el 1977 sota la direcció artística de Ricard Salvat, que s’inspirà en l’escola del Bauhaus.
Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina