Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
dibetú
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de la família de les meliàcies, de fulles pinnades i de flors tetràmeres o pentàmeres propis de l’Àfrica equatorial.
La fusta de dibetú és fàcil de serrar, però difícil de ribotejar substitueix adequadament la fusta de noguera i, envernissada, recorda la de caoba És molt apreciada en ebenisteria
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…
compostes

Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
pirolàcies
Botànica
Família de bicornes constituïda per plantes herbàcies o rarament sufruticoses, de fulles generalment esparses, de flors regulars, hermafrodites, hipògines, comunament pentàmeres, arraïmades o solitàries.
Consta d’unes 35 espècies, pròpies dels països temperats i freds de l’hemisferi nord, la majoria de les quals són del gènere pírola
meniantàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per unes poques espècies d’herbes perennes aquàtiques, de fulles alternes, de flors pentàmeres i actinomorfes i de fruits capsulars.
Molts autors la inclouen dins la família de les gencianàcies
ipecacuana
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les rubiàcies, de fulles oposades ovals i de flors pentàmeres reunides en glomèruls esfèrics, propi de l’Amèrica tropical.
El seu rizoma, que conté cefalina i emetina, és emprat, en forma de pólvores o com a tintura, per les seves propietats diaforètiques, emètiques i expectorants
corinocarpàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per una vintena d’espècies de plantes arbòries de fulles alternes, no estipulades, i flors pentàmeres disposades en panícules terminals.
El fruit és en drupa Són plantes pròpies de les regions australs
nolanàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per unes 50 espècies d’herbes o mates amb fulles alternes i flors pentàmeres, naturals de l’Amèrica del Sud occidental.
geraniàcies

Pelargonium zonale
© Monique Pouzet - Fotolia.com
Botànica
Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples més o menys lobulades o compostes de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.
Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani, gerani de jardí,…
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina