Resultats de la cerca
Es mostren 1683 resultats
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
tacaé
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 50 cm, de color d’indi, amb les ales d’un verd brillant i el bec, que és molt robust, roig.
S'alimenta exclusivament d’herba i de gra És en perill d’extinció Actualment n'existeixen uns 300 individus, que habiten en 500 km 2 a la part meridional de l’Illa del Sud de NovaZelanda i la caça dels quals és rigorosament prohibida
braser
© Fototeca.cat
Calefacció
Recipient de metall (de ferro, d’aram, etc) o de terra refractària, quadrat o, més generalment, circular, que conté brases enceses o en el qual hom fa cremar pinyolada o carbonet, i que serveix per a escalfar l’ambient.
Acostuma a ésser collocat sobre un suport de fusta, a vegades adaptat a una taula És un dels sistemes més antics de calefacció, actualment de poc ús pel perill d’intoxicació que comporten les emanacions de monòxid de carboni produïdes per la combustió incompleta
coassegurança
Economia
Assegurança d’un mateix risc per més d’un assegurador.
Cadascun d’aquests respon davant l’assegurat per la seva participació, però no per la dels altres coasseguradors, entre els quals no hi ha obligació solidària La coassegurança és utilitzada normalment per a la cobertura dels riscs de valor considerable o de greu perill
Nils Gustav Dalén
Enginyer suec.
El 1909 aconseguí de fabricar un producte, que anomenà agamassan , capaç d’absorbir acetilè sense cap perill d’explosió Perfeccionà la turbina de vapor Laval El 1912 rebé el premi Nobel de física per les seves investigacions sobre la dinàmica dels gasos a elevada temperatura
Mare de Déu del Claustre
Escultura
Imatge de pedra venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l’escultor Gilabert (s XII).
Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo
angiomiolipoma
Medicina
Neoplàsia benigna constituïda per diversos elements del teixit connectiu: greix, vasos neoformats, musculatura llisa i teixit adipós en proporció variable.
Pot presentar-se en qualsevol òrgan, però el ronyó és el més freqüent S'arriba al diagnòstic mitjançant proves d’imatge com el TAC i l’ecografia Quan assoleixen dimensions importants presenten el perill d’hemorràgia, provocada per qualsevol traumatisme mínim, i se n'aconsella l’extirpació
mànec
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, de conquilla tubiforme, recta i truncada a ambdós extrems i d’uns 12 cm de llargada.
El cos és cilíndric, amb un peu molt llarg i musculós Habita, colgat a la sorra de les platges, a la zona intermareal, en posició vertical excava galeries de més d’1 m de profunditat, on es refugia en cas de perill És comestible i molt apreciat
donzella
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
apuntalar
Construcció i obres públiques
Posar puntals a una cosa, sostenir, més o menys provisòriament, per mitjà de puntals, una cosa que, altrament, podria caure.
Hom apuntala una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc En les construccions de formigó armat són fets apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l’esforç previst
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina