Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
Miquel Mas Gayà
Ciclisme
Ciclista de pista.
Installat a Tortosa i soci de la Penya Ciclista Baix Ebre “Ja Arribarem”, esdevingué cinc cops campió d’Espanya de mig fons i fou campió mundial de l’especialitat 1965
pàdel
Pàdel
Esport de raqueta practicat per parelles (masculines, femenines o mixtes) sobre una pista rectangular (20 × 10 m), dividida en dues parts per una xarxa sobre la qual cal fer passar una pilota colpejant-la amb una pala abans que boti més d’una vegada.
El terreny de joc està totalment tancat, les parets del fons de la pista fan entre 3 i 4 m d’alçada, i una xarxa metàllica cobreix la pista que pot ser de ciment, moqueta o gespa artificial La pilota, de goma i uns 6,50 cm de diàmetre, pot rebotar en qualsevol tancament de la pista La xarxa té 0,88 m d’alt a la part central i 0,92 cm en els seus extrems La pala utilitzada no pot superar els 45,5 cm de llargada i el seu cap presenta una sèrie de forats característics d’uns 10 mm de diàmetre La puntuació és com la del tennis, els partits es juguen al millor de tres sets i cada set el guanya la…
vòlei platja

Francesc Xavier Bosma, subcampió olímpic de vòlei platja a Atenes (2004)
© ARXIU B. BOSMA
Voleibol
Modalitat del voleibol practicada sobre un terreny de joc rectangular (16 × 8 m) amb superfície de sorra, dividit per una xarxa situada a la mateixa altura que en el voleibol de pista, entre dos equips formats per dos, tres o quatre jugadors; la pilota és de pell, més pesant que la de pista, i impermeable.
Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia EUA i el Brasil A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta 1996 El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics d’…
regla d’acceleració i parada
Transports
Regla internacional que determina la longitud de les pistes d’aterratge dels aeroports: llur longitud mínima ha de permetre a l’avió de poder frenar o bé d’envolar-se en cas d’avaria d’un motor durant la fase de rodament sobre la pista.
Hom considera que l’avió s’ha envolat quan s’aixeca 15 m per damunt la vertical de l’extrem de la pista, després d’haver rodat sobre les set desenes parts de la seva longitud
cotxe de seguretat
Esport
Cotxe que s’utilitza per a comprovar l’estat de la pista just abans del començament d’una cursa i per a fer reduir la velocitat als pilots en el transcurs de la prova en cas d’accident greu o de condicions meteorològiques molt adverses obligant-los a circular darrere seu fins que es resol la incidència.
Mentre el cotxe de seguretat és a la pista no s’admeten avançaments
luge

El pilot de luge controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i amb unes brides connectades al davant del trineu
AF CEC / Co de Triola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a lliscar per una pista de gel de pendent pronunciat amb un trineu lleuger anomenat luge, en què el pilot va estirat de panxa enlaire i amb els peus per davant.
Una luge està constituïda per una superfície allargada fixada a dos patins i pot ser d’una o dues places El pilot controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i per mitjà d’unes brides connectades a la part davantera de l’aparell Els orígens Els trineus foren inventats als països nòrdics i les primeres curses de què es té constància daten del 800 L’any 1883 s’organitzà la primera cursa internacional de luge a Davos Suïssa, on competiren vint-i-un esportistes de set països El 1913 Suïssa, Àustria i Alemanya fundaren la Federació Internacional d’Esports de Trineu ISVV, que al cap d’…
pàdel
Esport
Esport de pilota semblant al tennis, que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què s’enfronten dues parelles d’adversaris, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.
La pista fa 10 m d’amplada per 20 m de llargada i és circumdada per parets als fons i en als extrems dels laterals i una reixa metàllica al llarg de tot el perímetre
marxa atlètica
Esport
Modalitat de l’atletisme practicada per carretera o pista consistent a marxar a pas lleuger, talment que un peu o altre estigui sempre en contacte amb el sòl; per a poder aconseguir una cadència de pas ràpid, els marxadors han d’adoptar una posició un xic forçada.
La distància a recórrer oscilla entre 3 i 100 km Les distàncies més habituals són les de 20 i 50 km, que constitueixen proves olímpiques des del 1912 i el 1932, respectivament Els darrers rècords d’aquestes distàncies en pista car en les proves de carretera els recorreguts són variables foren assolits l’any 1975 per B Kannenberg de la RF d’Alemanya, amb 1 h 25´45´´i 3 h 56´51´´, respectivament
Antoni Esparza Sanz
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina