Resultats de la cerca

Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis fins a l’esclat del 1936, edità cent quaranta-tres títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner La collecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-JM López-Picó

La NASA anuncia que les dades enviades per la sonda Lunar Prospector confirmen l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit Tot i no ser gaire abundant, l’aigua podria ser suficient per a permetre una primera colonització del satèllit i per a elaborar combustible que facilités els viatges a altres planetes L’anunci coincideix amb la presentació als mitjans de comunicació catalans d’un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya per a fabricar formigó armat a partir del sofre i sense necessitat d’aigua, un mètode desenvolupat en collaboració amb…

L’Institut de Tecnologia de Rochester Nova York anuncia el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fins ara conegut a uns 330 anys llum, situat a Epsilon Chamaeleontis, un grup jove d'estrelles visible a prop de la constellació del Camaleó 2MASS 1155-7919 b, com ha estat denominat, té, a més, la particularitat d’orbitar al voltant d'una estrella de només 5 milions d’anys d’edat, cosa que pot contribuir a aclarir molts aspectes de la formació dels planetes La detecció s’ha dut a terme emprant dades procedents de l’observatori Gaia, de l’Agència Espacial Europea

Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí…

Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta Mercuri o Venus amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és a les…

Foren descobertes per J Kepler aprofitant les dades obtingudes per T Brahe astronomia Segons la primera llei , l’òrbita de cada planeta és una ellipse, un dels focus de la qual és ocupat pel Sol La segona llei , anomenada també llei de les àrees , estableix que el radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals Segons la tercera llei , el quadrat del període de revolució orbital d’un planeta és proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita

Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…

Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i…

Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’…