Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Inici a Barcelona de la construcció del polígon Canyelles
S’inicia a Barcelona la construcció del polígon Canyelles
Es crea el polígon industrial d’iniciativa privada Riera Marsà
Creació del polígon industrial d’iniciativa privada Riera Marsà a Montornès del Vallès-Montmeló
Inauguració oficial del primer bloc d’habitatges del polígon de Bellvitge
Inauguració oficial del primer bloc d’habitatges del polígon de Bellvitge l’Hospitalet
Inauguració del polígon d’habitatges de la Ciutat Badia (Vallès Occidental)
És inaugurat el polígon d’habitatges de la Ciutat Badia Vallès Occidental, construït per l’Instituto Nacional de la Vivienda
Inici del projecte del polígon d’habitatge de Montbau, a Barcelona
S’inicia a Barcelona el projecte del polígon d’habitatge de Montbau, dels arquitectes P López Iñigo, G Giráldez i Dávila i X Subias i Fages
el Gornal
Can Rigald, prop del Torrent Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels.
Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización 1968, és format per grans blocs d’habitatges Amb el barri de Bellvitge conforma el districte VI de la ciutat
freqüència
Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…
apotema
Apotema 1) d’un triangle equilàter (a), 2) d‘una piràmide regular exagonal (h)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment determinat pel centre d’un polígon regular i el punt mitjà d’un costat.
Així, tota apotema és perpendicular al costat corresponent i la seva longitud és el radi de la circumferència inscrita al polígon regular
piràmide
Piràmide irregular de base hexagonal i piràmide truncada de base pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual (anomenades cares de la piràmide) són triangles que tenen un vèrtex comú (anomenat vèrtex de la piràmide).
Una piràmide és anomenada triangular tetràedre, quadrangular, pentagonal , etc, segons que la base sigui, respectivament, un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc Una piràmide és anomenada regular si la base és un polígon regular i les cares són triangles isòsceles Hom anomena altura d’una piràmide la distància del vèrtex al pla del polígon El volum de la piràmide és el terç de la superfície de la base per l’altura Tallant una piràmide amb un pla hom obté dos políedres El políedre que conté el vèrtex és també una piràmide L’altre rep el nom de piràmide truncada
Sant Ildefons
Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges…