Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
batalla de Brihuega
Militar
Acció militar de la Guerra de la Successió a les corones d’Espanya, esdevinguda a Brihuega (Guadalajara, Castella), el 9 de desembre de 1710.
En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista
Sant Iscle de Rajadell
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell Aviat degué tenir la categoria de parròquia, que encara conserva El lloc de Rajadell és documentat des del 936 i l’església apareix citada en una llista de parròquies anterior al 1154 després, en el 1298, es produí una donació per a l’obra de Sant Iscle de Rajadell L’edifici actual no sembla que conservi cap element arquitectònic romànic
el Salt de Millars
Central hidroelèctrica del municipi de Millars (Canal de Navarrés), al límit amb el de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars.
És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud Al moment de la seva construcció 1932 era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol Actualment té una potència de 80,4 MW el 1970 produí 456,4GWh És propietat d’Hidroeléctrica Española SA
Sano di Pietro

El casament del comte Sanseverino , de Sano di Pietro
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Ansano di Pietro de Mencio, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450
regne de Westfàlia
Geografia històrica
Estat creat per Napoleó Bonaparte l’any 1807, després de la pau de Tilsit, a partir dels territoris situats a la banda esquerra de l’Elba, i amb altres territoris ocupats als aliats prussians, com Brunsvic i Corvey.
Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó
Albert Broccoli
Cinematografia
Productor cinematogràfic nord-americà.
Associat amb Harry Saltzman, adquirí els drets de l’agent secret James Bond creat pel novellista Ian Fleming, del qual produí la seva primera pellícula el 1962 Dr No Des d’aleshores, Broccoli es va dedicar gairebé exclusivament a la sèrie Bond fins a fer-ne disset films És a dir, tots aquells en què intervingué el personatge a excepció de Never Say Never Again IKershner, 1983 i la paròdica Casino Royale 1966
Topo Obrero
Partit polític
Grup format per la separació el 1973 de la majoria dels militants de Catalunya de l’Organización Revolucionaria de Trabajadores.
Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval
Henrik Ingvar Sørensen
Pintura
Pintor noruec.
Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo
Cízic
Història
Colònia grega de l’istme de Mísia, a les costes de la Propòntida —mar de Màrmara— fundada pels milesis el 757 aC.
Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC
creodonts
Paleontologia
Ordre de mamífers placentaris que agrupa formes carnívores i omnívores de tipus primitiu dotades ja de queixals carnissers.
Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina