Resultats de la cerca
Es mostren 789 resultats
cisalles de Riedel
Geologia
Cisalles o falles secundàries que es troben dins d’una zona de cisalla major.
Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals
taca atròfica
Patologia humana
Placa blanquinosa semblant a les cicatrius produïdes en l’atròfia de la pell.
segurloc
Medicina
Dispositiu que serveix per a reduir la incidència d’infeccions produïdes per catèters.
Dissenyat a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona i comercialitzat a Catalunya, ha demostrat ésser particularment útil en malalts alimentats artificialment
pasteurel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les infeccions dels animals produïdes per bacteris del gènere pasteurel·la.
tipobibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Bibliografia que recull les publicacions produïdes en un territori determinat (localitat, comarca, país).
míssil portàtil terra-aire
Militar
Tipus d’armament lleuger d’una elevada efectivitat i letalitat que pot ésser utilitzat per una sola persona, la qual sosté l’arma a l’espatlla en el moment de disparar.
Per les seves sigles en anglès, són coneguts com a MANPADS Man Portable Air Defense System Mostra de la seva efectivitat és que els mujahidins afgans, durant el conflicte armat amb la Unió Soviètica, abateren 269 avions russos amb 340 d’aquestes armes Des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001, aquest tipus d’armament és una de les principals prioritats en la lluita contra la proliferació d’armes, ja que la seva efectivitat i la gran quantitat d’unitats produïdes el fan molt cobejat i assequible per a organitzacions terroristes
miocarditis
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per la inflamació del miocardi, generalment en el curs d’una malaltia infecciosa, però també per processos immunològics (com la febre reumàtica) o per acció d’agents tòxics, químics o físics, o d’irradiacions.
Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis de Fiedler
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
Josep Pizcueta i Donday
Botànica
Metge i botànic.
Doctor en filosofia 1809 i medicina 1817, estudià al Real Jardín Botánico de Madrid amb Mariano Lagasca i José Demetrio Rodríguez Havent retornat a València, des del 1829 fou catedràtic de matèria mèdica Dirigí el Jardí Botànic de València 1820-67, el refeu de les destrosses produïdes per la guerra del Francès, el reorganitzà seguint la classificació d’Endlicher i en publicà el catàleg de llavors Enumeratio plantarum horti botanici valentini 1856 Fou president de l’Acadèmia de Medicina 1848-55 i 1857-67 i rector de la Universitat de València 1859-67 Escriví Elogio histórico de…
Ettore Sottsass
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Grafista, arquitecte i dissenyador austríac naturalitzat italià.
Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina