Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
aigua precipitable
Quantitat total de vapor d’aigua contingut en una columna vertical de l’atmosfera de secció unitat.
S'expressa en kg/m 2 , o també en el seu equivalent en mm, que és l’altura que assoliria aquesta aigua en la columna un cop tot el vapor es condensés en l’estat líquid Es pot determinar a partir de la humitat mesurada a diferents altituds de l’atmosfera mitjançant una radiosonda També es pot determinar fotomètricament a partir de l’atenuació que produeix el vapor d’aigua en la radiació solar, o a partir del retard que produeix el vapor d’aigua en la propagació de les ones electromagnètiques dels sistemes GPS
enllaç òptic
Sistema de comunicacions de banda ampla que opera a les freqüències òptiques d’infraroig.
Es basa en la utilització d’un conjunt de transceptors que fan servir una font de llum làser, que emet en longituds d’ona compreses entre 780-900 nm i 1500-1600 nm, sobre la qual es transmeten les dades convenientment modulades, i un fotodetector com a element receptor La propagació es realitza a través de l’atmosfera, i està subjecta als efectes dels aerosols i dels meteors aquest fet, juntament amb la divergència que presenta el feix òptic, fa que no sigui recomanable per a distàncies superiors als 500 m
pomera

Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
relacions associatives
Lingüística i sociolingüística
Relacions, semàntiques o formals, que es produeixen entre els signes d’una llengua, de manera que s’enllacen formant «grups de representacions» (Paul).
L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci , i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus , i l’associació és prou viva per a originar una propagació nusos, crusos per analogia Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques Saussure o “discursives” Bally, que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase
Turquia posa fi a les tasques de rescat de víctimes del terratrèmol
El Govern turc dóna per acabades les tasques de rescat de possibles víctimes del terratrèmol del dia 16, i els equips internacionals de rescat desplaçats a la zona tornen als seus llocs d’origen La xifra oficial de morts a causa del sisme és de 13895 persones i la de 27233 la de ferits, i les estimacions calculen que amb les víctimes que queden sota les runes la xifra de desapareguts es podria acostar a les 40000 persones de desapareguts Ara la prioritat és evitar la propagació d’epidèmies
silenciador
Tecnologia
Dispositiu que, muntat al tub d’escapament dels motors d’explosió o a la tovera dels motors de reacció, esmorteeix el soroll produït pels gasos expulsats.
El silenciador dels motors d’automòbil consisteix en una cambra en la qual s’eixampla el tub d’escapament i la vena gasosa s’expandeix i es refreda i xoca amb una sèrie de pantalles que dificulten la propagació de les ones sonores Aquest tipus de silenciador representa una pèrdua d’energia equivalent al 5% del combustible El silenciador emprat en els motors de reacció, molt més complex i de cost econòmic molt més elevat, és basat generalment en la subdivisió de la vena de gasos que surt per la tovera
empirisme científic
Filosofia
Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.
Presenta influències de l’empirisme anglès de Hume, de la metodologia de les ciències empíriques desenvolupades per Helmholtz, Boltzmann i Einstein, i de la lògica simbòlica de Frege Bertrand Russell fou el primer a reunir aquestes tendències, les quals es concretaren en l’Unity of Science Movement, que tenia com a òrgan de propagació “Erkenntnis” 1930, actual “Journal of Unified Science” Aquest moviment propugna la unitat de la ciència, la necessitat de comprovació de les hipòtesis i el desenvolupament d’una estructura lògica, sobretot de la física i de la matemàtica
Edward Victor Appleton
Física
Físic anglès.
Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947
Aleksandr Mihajlovič Prokhorov
Física
Físic soviètic, d’origen australià.
Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes
cop d’ariet

Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina