Resultats de la cerca

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’Associació de la…

Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco  el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’…

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha 1907 Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la collecció cedida per Isidre Bonsoms 1916-25, posteriorment reeditat en castellà i ampliat 1941-64 També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico de la novela…

Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —…

Començà a cursar filosofia i dret, però finalment es decantà pel cinema, i estudià a Madrid i a París El 1953, començà a treballar com a ajudant de realització i en tasques de producció Cap de producció d’Ágata Films, SA 1958, el 1959 estrenà la seva primera pellícula, Tenemos 18 años 1959 La seva nombrosa filmografia prop de dos-cents títols s’orientà cap a productes d’entreteniment, generalment de baix pressupost, que combinen erotisme, acció i terror en proporcions diverses És considerat el pioner del gènere fantàstic en el cinema espanyol Entre els primers títols hom pot esmentar Labios…

De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n’era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans…

Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva  1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat,…

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en…