Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
Anton Català i Gomis

Anton Català i Gomis
© Família Català
Pintura
Pintor.
Fill d’una família camperola, a 19 anys es traslladà a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, com a deixeble dels pintors Ramon Calsina, Francesc Labarta, Lluís Muntaner i Antoni Vila i Arrufat Si bé al llarg de la seva vida cultivà diferents tècniques artístiques l’aquarella, la pintura a l’oli, el dibuix, la pintura sobre ceràmica, la xilografia, fou principalment reconegut com a muralista Són seus els frescs d’una quarantena d’esglésies, capelles i altres edificis arreu de les comarques catalanes, però amb especial incidència a les de Tarragona Valls —el…
Pelai Vilar i Puig
Medicina
Metge i professor.
El 1949, molt jove, emigrà amb la seva família a Amèrica i s’establí a Méxic Hi cursà estudis de medicina a la Universitat Nacional Autónoma de Mèxic UNAM, 1957-1962 El 1965 se n'anà al Regne Unit, on, a Glasgow Escòcia, 1965-1966, feu estudis de doctorat en otorrinolaringologia Des del 1970 exercia com a professor a la càtedra d’otorrinolaringologia a la facultat de medicina de la UNAM Fou nomenat cap del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Central de Petróleos Mexicanos Des del 1982, era membre de l’Academia Nacional de Medicina i, des del 1980, president de la Sociedad Mexicana de…
Johnny Mandel
Música
Compositor, arranjador i trombonista nord-americà, de nom real John Alfred Mandel.
Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…
Tomàs Cola i Alberich
Boxa
Boxador.
Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…
,
Brot d’enterovirus a Catalunya
Medicina
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activa un protocol d’actuació contra un brot d’enterovirus que infecta una quarantena de nens El conseller de Salut, Antoni Comín, explica que des del 6 de maig, en què es van detectar els primers casos a l’Hospital Vall d’Hebron amb afectacions importants, com ara inflamacions del sistema nerviós central, es va endarrerir deliberadament la comunicació per tal de no crear alarmisme i per tenir-ne totes les dades El dia 22 de maig mor un nen de dos anys ingressat dos dies abans a l’Hospital de Mataró Maresme Tot i que al nen…
Museu Europeu d’Art Modern

Aspecte de les sales del Museu Europeu d'Art Modern
© MEAM
Museu
Museologia
Museu inaugurat al juny del 2011 a Barcelona.
Amb seu al Palau Gomis, un edifici del segle XVIII situat al Barri Gòtic, que disposa de 1700 m 2 visitables en diverses plantes Les colleccions exposades unes dues-centes pintures i una quarantena d’escultures en el moment de la inauguració es divideixen en tres seccions pintura del segle XX amb una important presència de l’hiperrealisme, escultura i figura i escultura modernista, molt centrada a Catalunya Hi són representats pintors i escultors tant de l’Estat espanyol com internacional En el moment de la inauguració del museu, l’edifici es trobava encara en procés de…
Castell o torre de Carruçumers (Preixens)
Art romànic
L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del…
Gérard Frémy
Música
Pianista francès.
Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de…
commelinàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per una quarantena de gèneres que apleguen unes 600 espècies de plantes herbàcies pròpies dels països tropicals.
Presenten fulles alternes i embeinadores, les flors són trímeres i hermafrodites, de corolla blanca o blavosa, disposades en cincí simples o dobles el fruit és capsular, sovint indehiscent Els gèneres més notoris són el Commelina i el tradescància , conreats sobretot com a plantes ornamentals
Pierre van Maldere
Música
Violinista i compositor flamenc.
S’inicià professionalment com a violinista a la cort del príncep Carles de Lorena a Brusselles 1749-58, on posteriorment exercí funcions de director 1754-68 i valet de chambre 1758-68 Treballà en el camp operístic com a director del Grand Théâtre 1762-67, on estrenà òperes pròpies i d’altres compositors Arribà a ser força conegut i estrenà algunes de les seves obres escèniques a Viena i París Cal destacar les seves sonates en tres moviments, fortament influïdes per l’estil barroc tardà francoitalià, i, sobretot, una quarantena de simfonies Aquestes obres, que segueixen el model…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina