Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
batec
Patologia humana
Fisiologia
Pulsació del cor per raó de la seva contracció.
La transmissió d’aquesta pulsació a les artèries determina el batec arterial pols El batec del cor pot palpar-se fàcilment en el cinquè espai intercostal esquerre a nivell de la línia mamillar és l’anomenat batec de la punta del cor
lloc insigne
Història del dret català
Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
Segons constitucions de Pere III a la cort de Cervera del 1359 i a la de Montsó del 1363, eren considerats llocs insignes les ciutats i les capitals de diòcesi, com Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic i Tortosa, i, a més, les viles de Perpinyà, Cervera, Puigcerdà i Vilafranca del Penedès En els llocs insignes, per a l’exercici de la judicatura, l’advocacia i la medicina, calia que els professionals tinguessin títol superior i posseïssin els llibres ordinaris de llur professió Dos furs d’Alfons III del 1329 havien establert idèntica exigència per a la ciutat i no tan rigorosa per al…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…
al·legar
Citar com a autoritat, donar com a raó, argument, excusa.
vindicta
Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes.
arbitrarietat
Acte contrari a la justícia, raó, lleis, etc, dictat pel capritx.
disbarat
Acció o dita completament fora de propòsit, contrària a la raó.
meritació
Fet de tenir dret (a alguna cosa) per raó d’un servei.
escepticisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
L’escepticisme sorgí davant la varietat i contrarietat d’opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme Des d’un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l’adopció, com a única actitud, de l' epokhé L’escepticisme, com a doctrina, fou sistematitzat per primera vegada per Pirró d’Elis, i Arcesilau de Pítana, cap de l’Acadèmia, l’introduí en el platonisme Li donaren de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant
escalar
Matemàtiques
Raó entre dues quantitats del mateix tipus, és a dir, un nombre.
Hom anomena escalars els nombres per tal de diferenciar-los dels vectors, de les matrius, etc