Resultats de la cerca

Fou constituït en virtut del Decret 140/2010 d’11 d’octubre de la Generalitat de Catalunya Inicià la seva activitat com a collegi territorial l’1 de gener del 2011 i el seu primer degà fou Miquel Ramírez Martín

En fou director i propietari A Pérez Ramírez Destinada a les apostes, oferia el programa, els resultats i les cròniques de les curses, i nocions sobre el tractament dels animals De periodicitat setmanal, se’n publicaren almenys vint-i-sis números

A petició de la Federació Catalana de Futbol FCF, el 1926, el doctor Moragas realitzà un informe sobre la possible creació d’un departament de medicina esportiva Anys més tard cristallitzà en un règim de prestacions mútues finançat mitjançant la collaboració de tots els federats a la FCF Així, aquesta entitat assumí les lesions esportives dels seus afiliats i fins i tot les seves invalideses Les prestacions de la Mutual, però, no es van poder desenvolupar per les circumstàncies de la Guerra Civil i de la política postbèllica, cosa que provocà que veiés limitades les seves funcions i estigués…

De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles…

Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896 El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza Zaragoza, Cecilio Gasca

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia

Fou inaugurat a Lausana el 1993 El fons del museu conté informació sobre els jocs olímpics des de l’antiga Grècia fins a l’era moderna, distribuïda per les disciplines que s’hi practiquen, els campions i les seves gestes i l’organització de cada un dels jocs moderns, tant els d’estiu com els d’hivern L’edifici, que consta de cinc plantes, fou dissenyat per l’arquitecte espanyol Pedro Ramírez Vázquez

Aquesta església, parròquia del poble de Santa Liestra, va ser donada pel rei Sanç Ramírez a Sant Vicenç de Roda el 1068, com a dotació de la nova canònica Juntament amb l’església el rei li concedí la tercera part dels delmes parroquials i tots els seus béns Va ser confirmada a Sant Vicenç de Roda el 1092, quan el bisbe Ramon Dalmau reformà la canònica i hi establí la vida comunitària

Situada a la Cordillera Real, en una regió agrícola i ramadera és un petit nucli industrial Centre d’ensenyament superior Universidad de Cuenca, fundada el 1868 Fou fundada el 1557 per Gil Ramírez Dávalos sobre la ciutat indígena de Torrebamba amb el nom de Santa Ana de los Ríos de Cuenca Des del 1809 fins al 1816 fou seu de la Real Audiencia a causa de la revolució de Quito, i el 1845 s’hi reuní la Convención Nacional