Resultats de la cerca
Es mostren 4239 resultats
fenomen social
Sociologia
Realitat o esdeveniment de caràcter social susceptible d’ésser analitzat científicament.
Els fenòmens socials constitueixen l’objecte d’estudi de les ciències socials La idea de tractar els fenòmens socials com si fossin fets fou un dels intents més destacats d' EDurkheim
error
Dret
Coneixement defectuós o equivocat de la realitat degut a la ignorància.
especulacions
Pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica.
hipòstasi
Filosofia
Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental.
presència emocional
Electrònica i informàtica
Psicologia
Grau d’implicació emocional de l’usuari en una experiència de realitat virtual o realitat augmentada, evidenciat per les seves respostes afectives al que s’esdevé.
persona divina
Cristianisme
En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta, a la creació i, més particularment, a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina per tal com és aquesta, en ella mateixa, la que es revela i es lliura en l’economia de la salvació.
Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare , com a paraula d’amor i de…
presència
Electrònica i informàtica
Psicologia
Sensació interna que experimenta un usuari de realitat virtual o realitat augmentada de ser dins l’entorn artificial creat, malgrat trobar-se físicament dins el món real.
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
panlogisme
Filosofia
Doctrina que identifica totalment la realitat amb l’intel·ligible, amb la raó.
És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret