Resultats de la cerca

Si hi ha creixement, és positiu ingestió superior a excreció, i en les malalties degeneratives és negatiu

Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…

Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el concepte…

De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una…

A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard…

El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el…

La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum stellatarum la…

Així, l’escala d’acuïtat del vocalisme català acuïtat depèn dels següents i aproximats valors freqüencials del segon formant respectiu i 2 050, ẹ 1 700, e 1 650, ẹ 1 580, a 1 100, o 900, ọ 680, u 480 Quant a l’altura musical, cadascun d’aquests fonemes, independentment del seu timbre acústic, pot ésser pronunciat en qualsevol dels tons vocals possibles

Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual Se'n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi , amb les allegories dels quatre vents a les parts lliures Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha allegories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó,…