Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
filtre
![](/sites/default/files/media/FOTO/filtre_FOTOgràfic.jpg)
Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]
© fototeca.cat
Cinematografia
Fotografia
Accessori òptic transparent, de vidre, plàstic o gelatina, emprat per absorbir alguns colors a fi de corregir o compensar la imatge, o bé a fi d’obtenir efectes especials.
Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos…
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
Traumatisme medul·lar
Patologia humana
Definició Hom anomena traumatisme medullar la destrucció, o bé l’alteració, del teixit nerviós de la medulla espinal deguda a l’acció abrupta d’una força mecànica que genera trastorns transitoris o permanents de les funcions medullars, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat Causes Els traumatismes medullars poden ésser causats per qualsevol força mecànica que provoqui un moviment sobtat i forçat de la columna vertebral, per l’interior de la qual hi ha la medulla espinal Aquest tipus de moviment de la columna vertebral és el que s’esdevé sovint en els accidents de trànsit…
ciàtica
Patologia humana
Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic.
Es caracteritza per dolor i alteracions de la motricitat, de la sensibilitat i dels reflexos en el territori innervat per aquest nervi El dolor apareix a la regió lumbar i es propaga vers la part posterior de la cuixa, el buit popliti, la cama i el peu El 95% de les ciàtiques apareixen a conseqüència de la compressió soferta per les arrels nervioses a llur sortida de la columna vertebral L'hèrnia discal és la causa de compressió més freqüent altres causes, menys freqüents, són les anomalies òssies de la regió lumbo-sacra, les artrosis, els tumors metastàtics o primitius, les…
instint
Etologia
Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal a l’experiència filogenètica de la seva espècie.
Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes estat fisiològic intern i externes estímuls La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en…
gènere bucòlic
Literatura
Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.
Originat en manifestacions folklòriques o en cultes religiosos, constituí de seguida una tradició de temes i de situacions fixos, bastant uniformes Rastrejable en Homer i en la comèdia àtica i nova, es desenvolupà a Sicília, especialment durant l’època hellenística, per la inclinació a idealitzar la vida campestre com a fita de la felicitat Entre els precursors del veritable gènere literari cal citar Ànise de Tègea, Nícils, Mnasalques, Filetes de Cos, Dosiades de Creta, Callímac, etc, però Teòcrit segle III aC n'és el representant de més relleu, imitat tenaçment i projectat fins avui El…
Intoxicació alcohòlica aguda
És anomenat intoxicació alcohòlica aguda o, més estrictament, intoxicació aguda per alcohol etílic , el conjunt d’alteracions provocades per la ingestió de quantitats excessives de begudes alcohòliques en un curt període de temps, especialment les manifestacions de la depressió del sistema nerviós ocasionada per l’alcohol i que, en conjunt, constitueixen un estat conegut popularment amb noms com "embriaguesa" o "borratxera" Aquesta situació, molt habitual, ja que en el nostre medi la intoxicació alcohòlica aguda és una de les intoxicacions més freqüents, se soluciona en general de manera…
nacre
Mineralogia i petrografia
Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles.
És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris
truita
![](/sites/default/files/media/FOTO2/truita_comuna.jpg)
Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
falcillot negre
![](/sites/default/files/media/FOTO2/falcillot.jpg)
Falcillot negre
© Marek Velechovský
Ornitologia
Falcillot, de la família dels apòdids, de color negrenc, amb reflexos verdosos a l’esquena i amb gorja blanquinosa.
El bec i les potes també són negres És migrador i comú a tot Europa, on nia, des de la fi d’abril o del començament de maig fins a la fi de setembre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina