Resultats de la cerca

Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…

Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà…

Feu estudis universitaris a Anglaterra, i retornà a Barcelona per dirigir l’empresa familiar Manuel de Arquer e Hijos SL fins al seu tancament, a mitjan dècada de 1970 Monàrquic, durant la Guerra Civil el comte de Barcelona el designà director del Diario Vasco, que s’editava a Sant Sebastià, on s’havia refugiat arran de la guerra i des d’on realitzava tasques polítiques i de tipus humanitari, ajudant a l’evacuació cap a la França lliure Al final del 1938, a causa dels constants enfrontaments interns amb el sector falangista del diari, cessà del càrrec Fou president del Club…

Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana  fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola,  Acció Cultural del País Valencià  reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional…

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de…

De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’aquest país 1970…

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la…

Estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1917-24, i completà la seva formació a París la dècada de 1920 Atret pel nord d’Àfrica, el 1927 fundà, a Alger, l’acadèmia Arts, juntament amb el pintor Alfred Figueras S’installà de nou a París el 1928, per a diversificar la seva activitat i dedicar-se a crear decorats per al cinema als estudis de Joinville-le-Pont El 1932 retornà a Barcelona, on obrí una agència publicitària Des del 1936 collaborà amb el Sindicat de Dibuixants Professionals-UGT en les campanyes de propaganda gràfica del PSUC Entre el 1936 i el 1938 publicà els seus…

Situada a la badia de Biscayne, a la desembocadura del riu Miami Fundada el 1870, davant el Fort Dallas, experimentà un gran desenvolupament a partir del 1896, que Henry MFlagler hi féu arribar la línia ferroviària East Coast Railway D’aleshores ençà és un gran centre turístic Junt amb altres ciutats Miami Beach, Coral Gables, Hialeah, Boca Raton, Fort Lauderdale, Hollywood, Plantation i Pompano Beach ha format una conurbació que, el 1999, tenia una població estimada de 3 711 102 h L’evolució demogràfica manifestà un important creixement durant la primera meitat del s XX de 1 681 h el 1900…

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…