Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
aspersor

aspersor giratori
Tecnologia
Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.
Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
Santa Maria d’Igualada
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…
tombar de quilla
Transports
Fer inclinar una embarcació sobre un dels seus costats fins que pel costat oposat la quilla resti descoberta per damunt de la superfície de l’aigua.
Aquesta maniobra, efectuada especialment abans de la generalització dels dics, permet de carenar l’embarcació, pintar-la, etc
operació de simetria
Mineralogia i petrografia
Moviment que, en aplicar-lo a un cos o figura, fa que aquest resti en una posició que no pot ésser distingida de la posició original.
Aquesta noció d’operació de simetria és íntimament relacionada amb la noció d’element de simetria aquests elements són eixos, plans, centre de simetria i eixos d’inversió element Les operacions de simetria, definides per la diferent utilització d’un d’aquests elements o la combinació d’alguns d’ells, intervenen en l’establiment del concepte de sistema cristallí
ancorar
Tecnologia
Plaçar una peça, aparell, màquina o instal·lació de manera que resti fixada a terra o en l’estructura de l’edifici en què ha de funcionar.
Castell de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Minses restes del que queda avui dia d’aquest castell EFS Les restes d’aquest castell són situades uns 2 km al nord-oest de Sant Pere dels Arquells, en un tossalet aïllat que forma una mena de petit contrafort del serrat que corre parallel al riu d’Ondara pel sud L’indret té una situació estratègica molt notable Mapa 34-15 390 Situació 31TCG591125 Per a arribar-hi, cal agafar una pista que des de la població indicada surt cap al sud i tot seguit una desviació a la dreta, abans d’agafar alçada, que puja per una petita vall Una pista, oberta modernament, puja en espiral des del camí…
casaca
Tub metàl·lic que, col·locat a l’extrem d’un arbre o mascle, fa que aquest resti ajustat en el forat, el dau o la femella, quan hi va balder.
tragella
tragella
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Vehicle automotor emprat per a recollir la terra sobrant en un indret i anar-la distribuint en d’altres indrets on manca, per tal que el terreny resti anivellat.
Generalment és un tipus de vehicle amb quatre rodes motrius situades als extrems d’un bastidor, llarg i molt alt, al centre del qual penja una gran caixa que pot ésser oberta més o menys per la part del dessota L’obertura presenta un caire d’atac, orientat cap a la part frontal del vehicle, que pot ésser regulat en alçada respecte del sòl, així com també pot ésser regulada l’obertura de la caixa, tot mitjançant un sistema de cilindres hidràulics
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina