El puerperi és un període crucial durant el qual es restauren les modificacions que havia patit l’organisme de la dona a conseqüència de l’embaràs i el part. En general, evoluciona sense problemes, però si es produeix algun trastorn és convenient de diagnosticar-lo de seguida per tal de poder adoptar les mesures necessàries i evitar que causi complicacions o deixi seqüeles en l’organisme de la dona. Per a evitar aquests trastorns o per a poder-los tractar adequadament, és convenient que la dona rebi atencions sanitàries i sigui controlada per especialistes mèdics. Durant els primers dies, quan es produeixen més modificacions en l’organisme de la dona i es poden plantejar més complicacions, el més adequat és que la dona resti al centre sanitari on ha tingut lloc el part.
Els dies que la dona està ingressada, s’efectuen regularment controls d’infermeria i exàmens mèdics per a comprovar que el procés de recuperació es desenvolupa normalment. Aquests controls són especialment freqüents durant les primeres hores després del part, perquè és quan es produeixen més modificacions en l’organisme de la dona. Durant les primeres hores és important de comprovar amb palpació abdominal si el globus de seguretat es forma correctament, la qual cosa indica que l’úter s’ha contret. Si l’úter no es contreu adequadament, de vegades cal administrar medicaments oxitòcics, que n’estimulen la contracció. També es comprova regularment la quantitat de sang que s’elimina, observant la periodicitat amb què cal canviar les compreses utilitzades.
Per a valorar l’adaptació de l’aparell circulatori a la pèrdua sanguínia i a la nova situació general de l’organisme, s’efectuen mesuraments freqüents del pols i la pressió arterial: una acceleració del pols o una davallada de la pressió arterial podrien indicar que s’està produint un sagnat excessiu o bé que l’aparell circulatori no s’adapta adequadament a les noves circumstàncies. Si es presenta aquest trastorn, hom efectua un examen mèdic i, si cal, proves complementàries per a esbrinar-ne la causa, i s’instaura el tractament que correspongui. Així, en el cas que es produeixi una hemorràgia excessiva deguda a una contracció inadequada de l’úter, de vegades és útil l’administració d’oxitocina. En canvi, si l’hemorràgia és deguda a una lesió dels òrgans genitals produïda durant el part, en alguns casos cal efectuar una intervenció quirúrgica per a reparar-la.
Un altre control que s’efectua amb regularitat és el mesurament de la temperatura corporal, ja que un augment pot indicar que s’ha produït una infecció. Tanmateix, però, durant els primers dies de puerperi es poden produir en uns moments determinats ascensos de temperatura passatgers que són normals i no indiquen cap trastorn. Les causes d’aquestes elevacions de temperatura són variades, i no sempre identificades, però hom suposa que són degudes a la gran activitat que té lloc en l’organisme. El primer ascens es pot produir en les primeres hores després del part, coincidint amb l’esgarrifança fisiològica esmentada anteriorment. En cedir l’esgarrifança també se sol normalitzar la temperatura, però pot tornar a pujar l’endemà del part, durant unes hores. Una altra elevació de temperatura es pot presentar entre 3 i 5 dies després del part coincidint amb la pujada de la llet. En qualsevol cas, aquests increments de temperatura no acostumen a passar dels 38 °C i no se solen prolongar gaire. Si la temperatura puja molt i la febre es manté, probablement és a causa d’una infecció, l’origen de la qual es pot esbrinar amb l’examen mèdic i les proves precises per tal de poder-la tractar amb els antibiòtics adequats.
Antigament era una complicació relativament freqüent la febre puerperal, consistent en una infecció produïda durant el puerperi, localitzada generalment en l’endometri i que sense un tractament adequat causaria fàcilment una infecció generalitzada o septicèmia. Actualment és molt poc freqüent, pel fet que durant el part i el puerperi s’adopten mesures antisèptiques. Si així i tot s’arriba a presentar, es pot tractar amb eficàcia amb antibiòtics i evitar que apareguin complicacions més greus.
Durant l’estada a la clínica, el personal sanitari té cura inicialment de la higiene de la dona, especialment de les parts del cos afectades pel part. Així, la zona de la vulva i l’anus es renta fins i tot diverses vegades cada dia. També es controla l’evolució de les ferides, quirúrgiques o accidentals, que s’hagin produït durant el part per a verificar que cicatritzen bé i no s’infecten. Els punts de sutura de l’episiotomia, que és la ferida més habitual, solen ésser de material reabsorbible i es desprenen sols abans que la dona abandoni la clínica. Els punts de la cesària, per contra, s’han de treure al cap de 5 o 6 dies del part.
Per tal d’afavorir la recuperació de les estructures internes de la pelvis és recomanable que durant els primers dies després del part la dona no s’estigui dreta massa estona. Tanmateix, però, si no s’esdevenen complicacions, no hi ha motiu perquè la dona resti immòbil al llit, com antigament s’aconsellava, sinó que es considera preferible que ja comenci a llevar-se i passejar des del segon dia. En aquest sentit cal destacar que a mesura que l’úter es va empetitint també s’han de restablir els lligaments i els músculs que el subjecten a l’interior de la pelvis, i que poden haver-se distès durant l’embaràs. Així, durant els primers dies és possible que aquests lligaments encara es trobin dilatats i que l’úter es desplaci a l’interior de la vagina. Fins i tot pot passar que es produeixi un prolapse de l’úter i el coll d’aquest òrgan s’arribi a veure per fora de la vulva. Per a evitar aquesta complicació és convenient que, en alguns casos, la dona s’estigui ajaguda al llit durant les primeres vint-i-quatre hores després del part.
L’eliminació de líquid provocada pels canvis hormonals esdevinguts després del part fa que augmenti el volum d’orina. En alguns casos, l’evacuació de l’orina pot ésser dificultosa durant les primeres hores després del part, pel fet que la bufeta es pot haver congestionat a conseqüència de la compressió a què ha estat sotmesa. Per aquesta raó, en alguns casos cal efectuar un sondatge vesical per a evacuar l’orina. De tota manera, habitualment aquestes dificultats se solucionen en 2 o 3 dies.
La funció intestinal sol reduir-se els primers dies després del part, de manera que és habitual que es presenti un restrenyiment transitori. Si al tercer dia o el quart no s’ha produït cap deposició, és recomanable d’administrar un laxant o un ènema per a estimular els moviments intestinals.
El temps d’ingrés en el centre sanitari pot variar segons com evolucioni cada cas, però sol ésser d’uns quatre dies quan el part s’ha esdevingut per via vaginal i d’una setmana quan s’ha efectuat una cesària. Passat aquest període de temps la dona ja pot tornar a casa, tot i que encara haurà d’observar algunes precaucions especials, particularment pel que fa a l’activitat física, la sexualitat, la higiene i l’alimentació.
Per a comprovar que el puerperi s’ha acabat de desenvolupar amb normalitat, se sol efectuar un control mèdic aproximadament a les sis setmanes del part, anomenat control de la quarantena. En aquesta visita mèdica hom realitza un examen ginecològic complet, a més d’una revisió general, i es determinen les atencions i els controls que caldrà seguir posteriorment.