Resultats de la cerca

Situada el NE de l’illa, la ciutat s’aixeca en forma d’amfiteatre sobre una badia de l’estret que li dóna nom, al vessant del Peloritani, i s’estén per la plana costanera vers el S Reconstruïda després del terratrèmol del 1908, presenta un aspecte modern L’activitat del seu port, en altre temps important, es redueix ara al transport de viatgers a la península, amb la qual la uneix un servei de transbordador Seu universitària des del 1549 i arquebisbat, és centre industrial metallúrgia, indústria química i alimentària Antiga Zankle, fundada pels pirates de Cumes, passà a poder dels samis i, el…

El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt…

El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…

L’any 1137, apareix documentat Gausbert Guillem de Vulpellac, que, tal com trobem en el Cartoral de Carlemany , consentí en l’evacuació o la renúncia de l’església de Sant Climent, feta per Dalmau de Peratallada al bisbe Berenguer de Girona L’esmentat Gausbert Guillem, en el mateix document de l’evacuació, féu donació d’un alou a la seu gironina Cal suposar que almenys en aquesta època ja hi havia una casa senyorial a Vulpellac, segurament, però, encara no fortificada El 1269, hi hagué una convinença o pacte feudal entre el bisbe de Girona —senyor eminent de Vulpellac— i el senyor de…

Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda per part del…

Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…

Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla,…

Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…