Situació
Restes del castell de Cervià, situades al cim del turó que hi ha al sud del poble.
Mapa: 39-19(296). Situació: 31TDG928580.
Hi podem arribar des del poble pel carreró anomenat primera Travessia de la Muralla, que surt del costat de la Torre de les Hores, edifici de la baixa edat mitjana, o bé per una pista que hi passa pel costat. (JBM)
Història
La primera referència escrita que tenim del castell de Cervià és de l’any 922, data en què el comte Borrell el vengué per 5 unces d’argent a Sunyer Llobet. El succeïren Llobet de Cervià i el seu fill Silvi Llobet, fundador amb la seva muller Adalès del monestir de Santa Maria de Cervià. Sabem que el 1059 atorgà testament en el castell de Cervià; fou succeït pel seu nebot Jofre Bastons, que va ésser senyor dels castells de Cervià i de Púbol, com a feudatari dels comtes de Barcelona i Girona. Jofre Bastons es va comprometre a ésser fidel a Ramon Berenguer I i a ajudar-lo amb 20 cavallers. Fou succeït, l’any 1101, pel seu fill, Berenguer Jofre; més endavant fou senyor del castell de Cervià un altre fill de Jofre Bastons anomenat Guillem Jofre, que ja el posseïa el 1117. L’any 1149, el vengué, juntament amb el castell de Púbol i tota la senyoria, que comprenia els indrets de Cervià, Juià, Celrà, Caçà de la Selva, etc., a Arnau de Llers. El 1159, Arnau de Llers renuncià a favor de la seu de Girona tot un seguit d’esglésies de l’honor de Llers i de Cervià. Féu testament el 1209. L’any 1258 havia ja mort Guillem de Cervià, senyor també del castell de Rocabruna i fill d’Arnau de Llers. El 1283, Guerau de Cervià fou un dels cavallers convocats per Pere II arran del desafiament de Bordeus. El 1291 hi ha esment d’un Huguet de Cervià. A començament del segle XIV, Guerau de Cervià, senyor dels castells de Juià i de Cervià va retre fidelitat al bisbe de Girona per aquestes fortificacions. Al segle XIV, els Cervià participaren en l’expedició reial a Sardenya, en la croada contra Granada i en d’altres activitats promogudes pels reis catalano-aragonesos. (JSM-ASA)
Castell
El cim del turó era envoltat de muralles. En veiem un fragment a la banda sud, sobre el poble; té una longitud d’uns 11 m, i un gruix d’uns 120 cm i és fet amb còdols units amb morter. A la banda oposada del turó, vers el nord, hi ha d’altres fragments de mur, potser una mica més tardans. Segurament al centre d’aquestes muralles hi havia una fortificació; ara, però, les seves restes s’amaguen sota la terra i les herbes. (JBM)