Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma. Fou un antic priorat de Roda. L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna. Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma. L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’alou de l’Estrada i un capmàs a la veïna Soliveta. El 1151 Pere Berenguer deixà en testament tota la seva hisenda de Monesma a Sant Vicenç de Roda. Consta que el prior de Monesma col·lectava les rendes de Barravés quan el 1240 les va canviar per les de Lasquarri. La dècima papal de 1279-80, dins l’ardiaconat de Ribagorça, consigna l’església de Monesma amb un abat i cinc porcioners, un dels quals era sagristà, un altre exercia de vicari i de notari alhora i, finalment, un laic. En total, les seves rendes foren taxades en una mica més de cent sous, cosa que la situava entre les parròquies importants de l’època.
El 1309 Ponç d’Aguilaniu, bisbe de Lleida, definí a favor del priorat de Roda tots els drets que tenia a l’església de Monesma. L’any 1317 Bernat de Torre, de Benavarri, consta com a prior de Sant Vicenç de Monesma. Fou succeït en el govern per Arnau Sa Vila (1327, 1333); el 1474 ho era Pere Sanui. D’aquest temps l’arxiu de Roda conserva també un curiós llibret que consigna la fórmula de jurament que havia de retre el comanador de Monesma al prior de Roda. L’any 1559 Pius IV confirmà la unió de les rendes de Monesma a la mensa de Roda, a fi de distribuir-les entre les hores canòniques. Finalment, aquest papa suprimí el priorat de Monesma en favor del prior claustral, que tenia cura de la mensa capitular (1564). Al segle XIX el Diccionario de P. Madoz consignà a l’església de Monesma un capellà i un racioner. Actualment, tot i el seu ric passat, l’església no conserva cap vestigi de l’edifici alt-medieval.