Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…

Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005  L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna Monreal 2012 El…

Fundat el 1994, nasqué de la fusió del Club Esportiu Sant Adrià 104, creat el 1982 i del Collegi Amor de Déu, conegut popularment com a ADEDI i amb secció de bàsquet des del 1981 Prèviament, la temporada 1990-91, el CE Sant Adrià 104 havia ascendit a primera B estatal Després de la fusió, el club tingué duplicitat de seus i jugà a primera catalana El 1999 establí el pavelló Ricart com a pista principal Desenvolupà els equips de base i aconseguí èxits en competicions catalanes i estatals La temporada 2005-06, dirigit per Ivan Torinos, l’equip sènior aconseguí l’ascens a la Lliga…

Fundat al principi de la dècada de 1950, Joan Ricart, campió d’Espanya de salts als anys quaranta, presidí el club i Cèsar Villegas, un dels precursors de la natació sincronitzada a Espanya, en fou l’entrenador Des del 1952 organitzà anualment la Setmana Internacional de natació sincronitzada a la piscina de Montjuïc, on acudien especialistes d’arreu del món El 1958 organitzà el primer campionat de natació sincronitzada juntament amb les Federacions Espanyola i Catalana de Natació També organitzà diversos Campionats de Catalunya de salts Entre el 1960 i el 1962 l’equip de…

Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats…

Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de Tarragona i…

La producció es basà en les factories de Barcelona de La Hispano Suïssa , absorbida el 1946 per la nova empresa El 1949 fou llançat al mercat el primer tipus de camió Pegaso, amb motor dièsel de 6 cilindres i 8 tones de càrrega útil, i el 1950 aparegué el primer tipus d’autobús, un dels quals obtingué el 1952 la Rosa d’Oro del certamen de San Remo Itàlia El 1951, sota la direcció de Vilfred P Ricart, fou realitzat un model d’automòbil esportiu, el Pegaso Z-102 , que fou presentat al XXXVIII Salon de l’Automobile de París 1951 i a la Fira de Mostres de Barcelona del 1952 Aerodinàmic i d’una…

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…

Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer…

Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA…