Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Joan Carles Anglès
Pintura
Pintor i teòric d’art.
Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment…
Martinus Nijhoff
Literatura
Poeta neerlandès.
Marcà la transició del moviment del 80 cap a l’expressionisme Creador d’un llenguatge depurat i refinat, el seu estil de “poesia parlant” i la seva teoria de l’autonomia de la poesia han influït en les generacions posteriors La seva obra poètica comprèn De wandelaar ‘El transeünt’, 1916, Pierrot aan de lantaarn ‘Pierrot a la llanterna’, 1919, Vormen ‘Formes’, 1924, Nieuwe Gedichten ‘Poesia nova’, 1934, Het uur U ‘L’hora U’ i Een idylle ‘Un idilli’, 1942 Collaborà en les revistes De Gids , De Beweging , etc Traduí Shakespeare, Eurípides, poetes romàntics francesos, Gide, TSEliot i…
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com…
Théodore de Banville
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…
Tanto monta
Història
Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà en l’escut dels Reis Catòlics des d’abans de la conquesta de Granada, el 1492.
Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior '' monta tanto…
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
Erik Axel Karlfeldt
Literatura sueca
Poeta suec.
Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn…
Per Daniel Amadeus Atterbom
Literatura sueca
Poeta i crític literari suec.
Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de…
Michael Löwy i Robert Sayre: una definició del romanticisme
A cavall de la història de l’art i la del pensament, els autors han donat en aquests passatges del seu llibre sobre el romanticisme la que pot ser la definició més ajustada del fenomen romàntic La seva definició té la virtut de marfondre tradicions que, amb les interpretacions que se n’han fet sempre, semblaven inconnexes o fins i tot contradictòries entre elles, malgrat ésser reconegudes generalment com a ‘romàntiques’ En particular revisa la cronologia d’aquestes tradicions i posa en relació el romanticisme amb un altre fenomen d’abast mundial la revolució industrial “Què és el romanticisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina