A cavall de la història de l’art i la del pensament, els autors han donat en aquests passatges del seu llibre sobre el romanticisme la que pot ser la definició més ajustada del fenomen romàntic. La seva definició té la virtut de marfondre tradicions que, amb les interpretacions que se n’han fet sempre, semblaven inconnexes o fins i tot contradictòries entre elles, malgrat ésser reconegudes generalment com a ‘romàntiques’. En particular revisa la cronologia d’aquestes tradicions i posa en relació el romanticisme amb un altre fenomen d’abast mundial: la revolució industrial.
“Què és el romanticisme? Enigma aparentment indesxifrable, el fet romàntic sembla desafiar tota anàlisi, no sols perquè la seva diversitat pletòrica es resisteix a tota temptativa de reducció a un denominador comú, sinó també, i molt principalment, pel seu caràcter fabulosament contradictori: alhora (o alternativament) revolucionari i contrarevolucionari, individualista i comunitari, cosmopolita i nacionalista, realista i fantàstic, retrògrad i utòpic, revoltat i melancòlic, democràtic i aristocràtic, activista i contemplatiu, republicà i monàrquic, roig i blanc, místic i sensual. Contradiccions que travessen no tan sols el fenomen romàntic en conjunt, sinó també la vida i l’obra d’un autor determinat i de vegades un determinat text. [...] A tot això cal afegir que, d’ençà del segle XIX, s’acostuma a designar com a romàntics, no únicament escriptors, poetes i artistes sinó també ideòlegs polítics, filòsofs, teòlegs, historiadors, economistes, etc. [...] Segons el nostre punt de vista, el romanticisme representa una crítica de la modernitat, és a dir, de la civilització capitalista moderna, en nom de valors i ideals del passat (precapitalista, premodern).
[...]
Cal notar que, es vulgui o no, el romanticisme és una crítica ‘moderna’ de la modernitat. És a dir, que, fins i tot en revoltar-s’hi en contra, els romàntics no poden evitar estar profundament formats pel seu temps. Així, en reaccionar afectivament, en reflexionar, en escriure contra la modernitat, reaccionen, reflexionen i escriuen en termes moderns. No adrecen una mirada exterior ni són una crítica vinguda des de ‘fora’, ben al contrari. La visió romàntica constitueix una ‘autocrítica’ de la modernitat.”
“Révolte et mélancolie. Le romanticisme à contrecourant de la modernité” (‘Revolta i melanconia. El romanticisme a contracorrent de la modernitat’), M. Löwy i R. Sayre. © 1992 Éditions Payot
Traducció: Josep M. Camarasa