Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
bràctea
Anatomia vegetal
Òrgan foliaci d’estructura més simple que la de les fulles normals, i de forma, mida, coloració, etc, diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la, que és situat vora les flors: aquestes, sovint, neixen a l’axil·la de les bràctees ( bràctees mares
o floríferes
).
En certs casos prenen aspectes vistosos i substitueixen els pètals en la funció atractiva d’insectes plomall del romaní, bràctees vermelles de la buguenvíllia, espata del lliri d’aigua, etc
comtat d’Oliva
Història
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
baronia de Prullans
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Gaetano De Sanctis
Historiografia
Historiador italià.
Deixeble de G Beloch, tingué la càtedra d’història antiga a Torí i a Roma, de la qual fou desposseït pel règim feixista 1931 Excavà a Creta i a la Cirenaica Escriví una Storia della Repubblica Ateniese 1898 i una Storia dei Romani 1907
Lluís de Vic i de Corbera
Història
Funcionari reial.
Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer
comtat de Sástago
Història
Títol senyorial concedit el 1511 al ric home aragonès Blasco de Alagón y de Lanuza, camarlenc del regne, senyor de Sástago, Piva i Alcubierre.
Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Michel Andrieu
Cristianisme
Liturgista llenguadocià.
Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del s VI fins al XV
L’elisir d’amore
Música
Òpera de Donizetti sobre text de Felice Romani estrenada a Milà el 1832.
Barcelona fou la primera ciutat no italiana on fou representada 1833 L’autor hi combinà la forma de l’òpera bufa del s XVIII amb els nous corrents romàntics
Perputxent
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina