Resultats de la cerca

Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana

S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet

Pastor en la seva joventut, ingressà en el convent de San Millán de la Cogolla, d’on fou prior Enemistat amb García de Navarra, es refugià a Burgos per no renunciar als béns cedits al monestir de San Sebastián de Silos 1041, on romangué fins a la mort L’impuls que li donà féu que més tard el mateix monestir fos anomenat Santo Domingo de Silos La seva festa se celebra el 20 de desembre

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i, al final de la temporada 1925-26, debutà amb el primer equip Interior esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1934-35 Disputà 209 partits i marcà 148 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i set Campionats de Catalunya 1926-28, 1930-32, 1935 Després jugà amb el Girona Futbol Club Formà part diverses vegades de la selecció catalana

Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants

En voler Zeus destruir la raça dels mortals per mitjà d’un diluvi, Deucalió, aconsellat pel seu pare, construí una arca on romangué amb Pirra, la seva muller, per espai de nou dies Arribats al cim del Parnàs, l’oracle els aconsellà, si volien restablir la raça humana, de llançar per damunt de llur cap els ossos de llur mare la Terra Llançaren, doncs, pedres que trobaren a mà, les quals es transformaren en homes i dones

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina