Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
Dimitri Aleksandrovich Galiamin
Futbol
Futbolista i entrenador.
Defensa central que jugà al RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Disputà 56 partits de Lliga Fou internacional per l’antiga Unió Soviètica i per Rússia, selecció amb la qual disputà la Copa del Món 1994 Un cop retirat entrenà breument el futbol de base de l’Espanyol i nombrosos equips russos
Dimitrij Pavlovič Tatiščev
Història
Diplomàtic rus.
Alexandre I l’envià a Espanya 1812-20, on aconseguí d’introduir-se a la camarilla de Ferran VII i promogué l’aproximació hispanorussa i l’adhesió d’Espanya a la Santa Aliança 1817 Protagonitzà l’escàndol de la venda a Espanya d’uns vaixells russos inutilitzables Participà en el congrés de Verona 1822
Jevgeni Balabin
Cristianisme
Jesuïta rus.
En la seva joventut fou funcionari al ministeri de l’interior a Sant Petersburg i, l’any 1845, novici a Lió Collaborà amb Ivan Gagarin en la fundació de la revista Études 1856 i fou cronista de temes russos a la Civiltà Cattolica Es dedicà a l’ensenyament a París 1876 i al Caire 1888
Vílnius
Ciutat
Capital de Lituània.
Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou introduït el…
Istvan Türr
Història
Militar
Militar i patriota hongarès.
Intervingué en la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria, dirigida per Kossuth Organitzà a Itàlia la legió hongaresa, que lluità contra els austríacs, i combaté també contra els russos en la guerra de Crimea Fou lloctinent de Garibaldi en l’expedició dels Mil, i arribà a tinent general de l’exèrcit italià, país del qual adquirí la nacionalitat
P’otr Berngardovič Struve
Economia
Filosofia
Economista i filòsof rus.
De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’
Andrej Eglevskij
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf rus, naturalitzat nord-americà (1937).
Fou membre dels Ballets Russos de Montecarlo 1932-36 Actuà al Liceu de Barcelona el 1949 amb el Ballet del Marquès de Cuevas i el 1952 amb el New York City Ballet, del qual fou primer ballarí 1950-58 El 1955 fundà l’escola del seu nom, a Nova York, i el 1960, una companyia de ballet
Gustau IV de Suècia
Història
Rei de Suècia (1792-1809), fill de Gustau III.
Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII
Jitómir
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la riba del riu Teterev, afluent del Dnièper, és un nus molt important de comunicacions Té indústria de la fusta, lleugera, alimentària i de construccions mecàniques Hi ha també fabricació d’instruments musicals, especialment acordions Fundada al segle IX, fou saquejada pels tàtars el 1240 i cobejada posteriorment pels polonesos, els lituans, els turcs i els russos
Guerrillers islamistes del Caucas entren al Daguestan
Un destacament format per 2000 guerrillers islamistes wahhabites txetxens, daguestanesos, tadjiks, uzbeks, saudites i russos procedent de Txetxènia ocupa les regions de Botlikh i Tsumadinsk, a l’oest del Daguestan, i s’enfronta a les tropes russes Els guerrillers, capitanejats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev, difonen un manifest en què proclamen la independència del Daguestan i declaren la guerra santa a Rússia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina