Resultats de la cerca
Es mostren 1869 resultats
L’alta de la clínica i el carnet de salut de l’infant
Per a completar el control mèdic del nadó, abans que no surti del centre sanitari on ha tingut lloc el naixement s’efectua un nou examen mèdic La finalitat és de comprovar si el nen ha evolucionat correctament durant aquells dies, si el pes és l’adequat a les circumstàncies i si els diferents òrgans es van adaptant a la vida independent Se’n fa, per tant, un examen complet, que comprèn el mesurament del pes i la talla, la inspecció general del cos, l’auscultació del cor i els pulmons, la palpació abdominal i l’exploració dels reflexos Abans de deixar la clínica, convé que els pares tinguin…
Constitució de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i l’Institut Català de la Salut
La Generalitat de Catalunya També constitueix l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i l’Institut Català de la Salut, per fer-se càrrec de les competències de l’INSERSO i l’INSALUD, respectivament
Pere Castelló i Ginestar
Metge.
Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d’…
Josep Maria Argimon i Pallàs
![](/sites/default/files/2022-05/Josep_Maria_Argimon.jpg)
Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis…
Carles Vallbona i Calbó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/carles_Vallbona.jpg)
Carles Vallbona i Calbó
© Agència de Salut Pública de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà Cursà estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics Resident als EUA des del 1953, fou catedràtic de la Facultat de Medicina de la Baylor University de Texas Collabora amb la NASA en temes de medicina de l’espai, i desenvolupà un treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients Especialitzat també en problemes de salut pública, feu treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a…
Manuel Orantes i Corral
![](/sites/default/files/media/EEC/Orantes_Corral_Manel.jpg)
Manuel Orantes i Corral
© CT LA SALUT
Tennis
Tennista.
Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland Garros 1974 i…
,
les Deus
![](/sites/default/files/media/FOTO3/les_Deus_Moixina.jpg)
Capella de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi d’Olot (Garrotxa) situat prop de la Font Moixina.
Hi ha la capella de la Mare de Déu de la Salut , edifici neoclàssic, erigit el 1885, destruït el 1936 i refet el 1940
Viladordis
![](/sites/default/files/media/FOTO/santa maria viladordis.jpg)
Vista de l’església-santuari de la Salut (Viladordis)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (185 m alt.) del municipi de Manresa (Bages), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la séquia de Manresa.
El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al s X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina