Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques
Sant Esteve de Sanui (Sanui i Alins)
Art romànic
El lloc de Sanui és conegut des de l’any 1089, per bé que de la seva església parroquial gairebé no es tenen referències Consta a l’arxiu de Roda que l’any 1221 l’abat de Santa Maria de Güel donà a un tal Climent i a la seva família l’heretat d’ Orria , amb l’obligació d’ajudar el sacerdot que servia Déu i Sant Esteve de Sanui 1221 L’actual església parroquial de Sanui, antiga capella del castell, és dedicada a la Mare de Déu És possible que es produís un canvi d’advocació
stile moderno
Música
Expressió aplicada a la composició d’estil antitètic al de l'stile antico.
Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori
txalaparta
Música
Instrument de percussió propi del País Basc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un o dos taulons de fusta de diferent gruix, que poden tenir 2 m de llargada, els extrems dels quals descansen sobre dues cistelles entre les cistelles i els taulons es posa un gruix de fulles de blat de moro seques, per tal d’obtenir una millor sonoritat El toquen dos músics -els txalapartariak -, cadascun amb dues baquetes de fusta, els quals exhibeixen una gran habilitat i precisió rítmiques Utilitzat antigament entre les comunitats rurals de muntanya, servia per a la comunicació de missatges…
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates ductor veiró…
basílica
Esquema d'una basílica romana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica,…
Ramon Dimas Montserrat
Periodisme
Esport general
Fotografia
Periodista esportiu i fotògraf.
Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es…
Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja
Economia
Història
Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia…
quironomia
Música
Sistema de direcció coral basat en les indicacions que, sobre ritme, tempo i entonació, dona el director mitjançant els moviments de les mans.
Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina